Poetes catalans (145): Claudio Sanna

Claudio Gabriel Sanna va nàixer a l’Alguer el 1957. És trobador, cantautor i compositor. En les seues cançons, utilitza de manera prevalent el català de l’Alguer, a més de l’italià i el sard.

* Des de 1981 fou director artístic i líder de l’històric grup musical Càlic, que es caracteritzava per l’activitat de recuperació de tradicions musicals i culturals de l’Alguer i de la Sardenya.
* A partir dels anys 2003 comença una carrera en solitari i publica els discos «Tirant lo rall» (2005), «Terrer meu» (2008) i «Un home del país» (2010), dedicat a les obres del cantautor alguerès Pino Piras. Al 2015 ha publicat amb Picap el darrer disc, «Altres paraules».
* Durant la seua trajectòria artística, amb diferents formacions musicals o en solitari, ha participat en la recuperació de cantautors dels Països Catalans, com ara Joan Pau Giné i Pino Piras, i a la difusió d’altres cantautors europeus (com Jacques Brel i Fabrizio de Andrè).

Discografia
* Carrer del mar (amb Càlic – 1984), Terres de mar (amb Càlic – 1995), Attinde (amb Càlic – 1998), La cançó catalana a Sardenya (amb Càlic – 2002), Le canzoni del maggio (2003), Tirant lo rall (2005), Terrer meu (2007), Un home del país. Cançons i records de Pino Piras (2010), Altres paraules (2015)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Als 15 anys de la primavera
olor de fresies i de xiprès
les hormones fent “bum bum”
has coneixut el primer amor
i no sabives arrés de la vida
vivives sempre a la casa gran
però somniaves de te n’anar
d’esser un cavaller medieval

Perdut, amic,
tu te sentives perdut,
perdut en aquell món petit,
petit en aquell món menut,
menut en aquell món paorós,
paorós en aquell món estrany,
estrany.

Als 20 anys del ’77
sés anat per fer el soldat
que no era fer el cavaller
però quasi com una guerra
i cercant aquell president
seqüestrat per les brigades
has perdut el primer amor
i tornant te sentives perdut.

Amic perdut,
tu te sentives petit,
petit en aquell món perdut,
perdut en aquell món estrany,
estrany en aquell món tan brut,
menut en aquell món paorós,
perdut.

A una nit de mig estiu
la marina era un bany de oli
te deixaves tot endrera
anant lent pel camí del Càntar
amb a la moto Ernesta la vella
i partint, poca roba al sac,
cantant fort per te fer coratge
jo, te’l dic, te sentives perdut

Amic perdut,
tu te sentives perdut,
perdut en aquell futur obscur,
obscur en aquell negre absolut,
fotut en aquell mar paorós,
paorós en aquell mar estrany,
perdut.

Ara que sés un home gran
sés estat un bon cavaller
i no has fet ninguna guerra
les cançons són de quatre sous
ara un tren s’és fermat en aquí
aquell tren ja no l’has perdut
i quan penses a la sua mirada
te senteixes un poc més perdut

Amic, perdut,
sense els seus ulls perdut,
en les sues mans petit,
pel seu perfum fotut,
pel seu somrís perdut,
amic.
Perdut, amic,
pel seu somrís perdut,
per els seus ulls petit,
en les sues mans menut,
pel seu perfum perdut,
perdut.

SANTA MARE LLENGUA

La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística
ma per a mi té un aspecte fondamental
quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerés era normal, era un fet

I era santa santa santa
santa la mare llengua
santa llet de ta mare
sang de ton iaio i de ton pare

Però després als ’60, tivú, ràdio i escola
han regalat il.lusions d’un progrés burguès
i menjant nutel.la i beient cocacola
ningú s’és preocupat del pobre alguerés.
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folclòrica, vulgar, bruta com a la ronya

I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada

Als ’90 un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen – oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm…hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerés torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!

Santa santa santa
pobre santa llengua
pobre llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?

Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandés
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerés
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!

Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès

Si amb sols cinquanta euros de poltrona
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!

Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerés salva l’alguerés

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *