Emigdi Subirats i Sebastià

Laia Martinez i Lopez, també coneguda com a Laia MaLo, va nàixer a Berga el 1984. És escriptora, traductora i músic. Llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i rus per la Universitat Autònoma de Barcelona.

* Des de 2012, forma part del duet d’electrovers Jansky, amb tres discs publicats Un big bang a la gibrella (2013), ÈÉ (2015), i This is electroverse (2018). El 2018, Jansky va obtenir el Premi SUNS Europe al “Millor grup europeu en llengua minoritzada”
* Des de 2014 és vocal per Mallorca per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
* Des del 2019 escriu una columna d’opinió quinzenal al diari Ara Balears.
* Laia Malo afirma haver començat a llegir poesia motivada per la seva «devoció per la solitud», i a escriure’n a causa de la seva «frustració amb el món».
* El 2009 va debutar amb L’abc de Laia Martinez i Lopez (2009) i el 2011 publicà L’estiu del tonight tonight, llibre amb el qual guanyà el Premi de poesia Art Jove 2010 i que ha estat traduït al castellà. El 2015 arribà la seua tercera obra, Cançó amb esgarrip i dos poemes. El 2016, amb el seu poemari Afollada abordà el tema de la maternitat i és un cant a la llibertat. El 2018 publicà Venus volta, un recull amb una nova visió sobre l’amor romàntic.
* El 2019 ha traduït per primer cop al català una obra de l’artista nord-americana Patti Smith: Auguris d’innocència.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

“a” d’adúltera

a. amateur

Recordo el primer orgasme
que no va ser amb tu
[amb aquell altre]
i sense els meus dits.

Vas esperar-me
que fes campana
d’aquella escola
tècnico-professional diocessana
[no hi havia institut,
diu que en faran un, ara],
i en aquell cotxe blanc
[no la diré, prô recordo la marca,
i això que a mi, els cotxes,
ni em vénen ni em van]

em vaig anar enfilant,
espanatada,
pel seient tapissat de cremades
aparcat damunt una estora
no de molsa
[de restes de sexe, escampades]
i amb taques de la primera
amant teva o de l’amo primer
el capellà,
fins a tocar aquell cel
l’únic Paradís real
[i el sostre],
empesa per les esperonades
d’una llengua flageladora
i roent.

Recordo el primer crit
que no es va escapar
de la meva gola
ni del meu pit
[de més ensota]
i la destresa amb què degustaves
aquella figa collida
abans de temporada;
i com obria per a rebre’t
una porta lliscant
i em tancava per a empresonar
[eternament, amb pany i clau]
aquell plaer tan elèctric
que esllavissava els murs
càrnics
del meu jo
i m’aturava el pensament
[per primer cop]
encegant-me les idees,
enllustrant-me l’entrecuix,
ennuegant-me en el recital
d’as i us.

Ara somio,
des de llavors,
i faig gimnàstica
per a l’elasticitat
[del cos]
amb tocar aquell cel
un altre cop, de més a prop,
i sense tu
només amb jo.

a. masturbadora

El mirall es fa gran
[com les meves pupil·les]
i l’habitació queda fosca
i m’hi acostumo
felina.
Perfum de mi,
del meu perfum
i del fum
de la cigarreta, que s’escola
per entre els cabells
i els pèls, de maria,
que arranco un cop al mes
i els pits es mouen,
[els naturals, els de silicona no]
suaus,
com una barca deixant remar
la corrent.
No penso en ell, ni en tu,
en mi i m’excita
que m’estimi tant.
El mirall s’entela, s’estreny,
i la música s’eixorda
amb els meus crits
ofegats
[ai, els veïns!]
i tinc els dits amagats
entre les cames,
jugant.
Com els nens petits
al Toca-toca,
amb les textures dures,
aspres i lleficoses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!