Emigdi Subirats i Sebastià

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume, va nàixer a Sant Pol de Mar, Maresme, el 1957. És artista i poeta.De formació autodidacta pren clares influències d’autors com Joan Brossa, amb qui compartirà una obra a cavall entre la pintura i la poesia.
* El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.
* A la dècada del 1970 inicià les seues primeres exposicions, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seua obra.
* Perejaume també és considerat deixeble de Joan Miró, i ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró en diverses ocasions.
* L’any 2013, la seua obra participà d’una exposició col·lectiva a l’espai expositiu de la Fundació.

Obres destacades
* 1998-1999 — Vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu. 2002 – L’obra de Granollers. dins d’un projecte del MACBA i la Diputació de Barcelona

Llibres publicats
* 1989: Ludwig-Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats?, 1990: El bosc a casa, amb Joan Brossa, 1993: La pintura i la boca, 1995: El paisatge és rodó, 1998: Oisme, 1999: Deixar de fer una exposició (Catàleg de l’exposició), 2000: Cartaci, amb Joan Brossa, 2003: Obreda, 2004: Cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions, 2007: L’obra i la por, 2011: Pagèsiques (Premi Lletra d’Or, 2012), 2014: Mareperlers i ovaladors, 2015: Paraules locals, 2020: Fonts líquides i fonts lignificades.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

PINTURA CAMINADA

Si me l’estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d’onades!
Com m’agrada d’anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre’m i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

CEL D’ORIÓ

Corren els arbres, cel amunt,
lligats d’ocells per totes bandes;
fulla que els cau se’ls torna estampa
d’un univers pintat de llum.

Fets de mirall hi ha nius i branques
on es pentina el mar al lluny,
i amb una punta sobre el fum
passa un ramat d’estrelles blanques.

Dret a la barca, aquest paisatge
passa entre els troncs d’un altre, immens,
fullat d’estels; i amb tots dos rems

pica el tió d’aquell paratge.
Caga una fulla i du la imatge
d’un estel negre de tan dens.

CANT DE LES AGUDES

A Maria del Mar Bonet

Arbres de totes les ones del mar,
mireu aquests avets escadussers,
damunt l’ona aparent i malabar:
Cim de Catiu d’Or, Cim de Massaners.

Només aquests avets i aquells velers
i un bosc aquí i allà, tan similar,
que en perdre’s, nit enllà, els calamarsers
retroben en imatge especular.

A cim obert, o bé a recer dels ports,
plegant i desplegant la neu les veles,
d’altres turons gronxaren aquests pals.

Bo i reflectint-se a l’aigua dels cimals
semblen avets aquestes caravel.les,
arrossegant onatges i records.

EL BULL DE LES ESCORCES

A Joan Brossa

Muntanyes sense nom, de l’aigua. Tu
que n’eres d’entre totes la més fosca
i, abans de rompre, l’aigua se t’embosca
i quedes aturada. Com si algú,

feta amb parets de mar i envans d’alzina,
provés d’alçar la costa i guanyar lloc;
i, amb neu a les majúscules, un roc
n’apessebrés l’escuma i la farina.

Sobre el paper veig l’oli que engavanyes,
amb tintes hipsomètriques i cotes,
pujant a peu des dels pigments als pics,

duent a mans dels signes on enclotes
mars erosius al ras de les muntanyes
i, en l’alta mar, la tartera dels dics.

LES CORTADES DEL VISIONARI

Amb una llum de país alt, el Pla
dels Forcs cobreix de suros la pintura,
l’aspecte arbori de la nit al clar
del dia i l’or com una ratlla pura

en l’ampla encesa dels velluts. Si deia,
sota els cims tendres, que tot és pintat,
ningú no s’ho creuria i, amb taleia,
se n’aniria a peu damunt el prat.

Si esborro el Pla dels Forcs i la Cortada
i el pinzell entredeixa un cabal rar,
no en vull pas saber el nom ni la contrada:

damunt la mar encesa, el doll del far
i el bres tot compassat de la teulada
i el mar que cau a plom al fons del mar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!