Poetes catalanes (126): Alidé Sans Mas

Alidé Sans Mas és natural de la Vall d’Aran, on va nàixer el 1993. És una activista i cantant de llengua occitana (gascó aranès). Filla del polític Jusèp Loís Sans i la cantant Lúcia Mas Garcia.

*Va començar per ser coneguda en la cançó d’Occitània amb el títol Esperança, fet amb el grup de hip hop SHHNHC, el 2012.
* Va participar en festivals en 2013 com Barnasants amb Enric Hernàez i Rovira, Escota e Minja o encara Hestiv’òc de Pau.
* Va cantar l’himne aranès a l’acte oficial de la Diada.
* El juliol de 2015, va participar en l’Estivada de Rodés.
* Alidé Sans deixa veure en la seua inspiració la influència de ritmes càlids com la rumba, el reggae, el soul, però canta sempre en occità aranès.
* Compon, escriu i canta les seves cançons.
* Va reinterpretar en occità la cançó “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach, juntament amb el cor Barrut, per al Disc de la Marató.
* Va participar a l’Smithsonian Folklife Festival de 2018 representant la cultura occitana a la ciutat de Washington D.C.

Discografia
* Eth paradís ei en tu (2015), Henerècla (2018)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

VÈSPE D’ÒLI D’OLIVA

Vèspe d’òli d’oliva, canèla, cacau…
demore encara haraga, solei e vapor.

Se mos connècte era existéncia, subrevolam eth pas deth temps
e tornam a encarnar era nòsta istòria.

Ère captiua en d’autes vides, d’autes vides que viuérem.
Captiua enes d’autes vides, vides que viuérem e compartirem.

Recorrem enes nòsti còssi passat, present e futur.
Damb era magia deth moment, auem era magia deth moment.

Sentes coma ven, coma va, coma rage,
coma transpire quan cor er òli, er òli ena pèth?
Guarda coma què, com escriu, coma esguitle,
coma revele mistèris er òli, er òli ena pèth?

Era poesia ei hèta vida, era poesia ei viua en tu,
era poesia ei hèta vida, poesia viu en jo. Èm poesia.

E atau s’escriuen es milhors òbres literàries,
son sense dobte es milhors, legendes, faules, mites…
es qu’an dus nòms: eth tòn e eth mèn.

Sentes coma ven, coma va, coma rage,
coma transpire quan cor, er òli, er òli ena pèth?
Guarda coma què, com escriu, coma esguitle,
coma revele mistèris, er òli, er òli ena pèth?

AIGUA INFINITA
Encara sò impregnada des tues olors,
mès torni a caminar, torni a caminar un viatge mès, torni a caminar.
En virar eth cap, tot de patac e rebrembat qu’aquiu dehòra i a ua lutz, ei era
mia estela.
Silenciosa e poderosa, me perdone e m’accèpte, compassiua e umila,
es mèns errors, es mèns patacs, es mies queigudes, e era mia manca de fe.
Era mia manca de fe!
Confia ena vida, que tèrra fertila ès,
e laguens tòn sauves es hònts secretes d’aigua infinita.
Son cansadi aguesti uelhs de veir-mos plorar,
arrosat ei eth camin , lèu lèu florirà.
S’a acabat guardar endarrèr, era sòrt ei de qui la va a cercar,
mos sobren es destins, s’er orizon guardam!
Era mia manca de fe!
Confia ena vida, que tèrra fertila ès,
e laguens tòn sauves era hlama incandescenta.
Aigua infinita…
Aigua infinita…
Aigua infinita…

SENSE VOTZ
Vuede ua guitarra era sua votz,
guarda aquiu ath hons e em trobaràs a jo.
Solitari vau cercant-te,
te cerqui a dreta e ara quèrra…per a on te n’as anat aué?
Vies e te’n vas e quan vòs me prenes,
e jo que t’è prenut solet quan è podut.
Un tròç deth vèrb qu’ei mèn t’è entregat
e viui demorant eth moment
que tornes a estimar-me un shinhau,
tà préner eth vent, tà empréner eth vòl, tà daurir es ales
e respirar.
Vies e te’n vas e quan vòs me prenes,
e jo que t’è prenut solet quan è podut.
Un tròç deth vèrb qu’ei mèn t’è entregat
e viui demorant eth moment
que tornes a estimar-me un shinhau,
tà préner eth vent, tà empréner eth vòl, tà daurir es ales
e respirar er aire que me das,
e respirar er aire que m’estofe quan non l’è,
que m’estofe quan non i ès,
que me pren era libertat, qu’era libertat me pren.
Jo qu’è perdut era paraula.
E tu que non tròbes era manera.
Mos quedarà tà tostemp
sonque eth son d’aguestes nòtes,
solitàries.

AS VIST?
As vist? non sò tot çò que demoraues de jo.
As vist? non i auie cap secrèt.
As vist? sò tant fragil coma tu.
Ara ja sabes que soent me ven a veir
eth besonh des tues mans e pendent ores parlam,
que dificil conciliar es paraules damb er amor!
As vist? que pòrti herida confiança e votz.
As vist? eth dobtar me hè tremolar.
As vist? vau cercant seguretat.
Ara ja sabes que soent me ven a veir
eth besonh des tues mans e pendent ores parlam,
que dificil conciliar es paraules damb er amor!
Ara ja sabes que m’espante destapar
era neror que i a en mèn lhet, e se non estimes çò que ves?
Ua henerècla en tèrra seca
dèishe gésser era aigua que i a laguens.
Ua henerècla ena mia tèrra
non tostemp èm çò qu’aparentam.
Ua henerècla aciu madeish
me trauèsse e indefensa sò jo
e daurís aqueth tresaur,
eth mès ben sauvat era intimitat.
Se sabesses tot açò, com cambiarie tot…
As vist? non i auie cap secrèt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *