Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 de setembre de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (127): Narcís Comadira

Narcís Comadira i Moragriega va nàixer a Girona el 1942. És poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari. La seua poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.És un dels principals poetes catalans actuals.

* El 2014 Edicions 62 publicà la seua obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l’any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 ha aparegut a la col·lecció Letras Hispánicas El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra).
* A les eleccions municipals de 2015 va ocupar l’última posició de la llista de la Candidatura d’Unitat Popular a Girona. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va formar part de la llista electoral de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent en quinzena posició per la circumscripció de Girona.
* Ha estat guardonat amb: 1986 Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Enigma, 1990 Premi de la Crítica de poesia catalana per En quarantena, 1992 Lletra d’Or per En quarantena, 1992 Premi Crítica Serra d’Or de Teatre per La vida perdurable, 1998 Premi Cavall Verd de traducció poètica per Digue’m la veritat sobre l’amor de W.H. Auden, 2005 Premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica per Cants de Giacomo Leopardi, 2020 Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Obra poètica

* 1966 La febre freda (dins 5 poetes de Girona), 1969 Papers privats, 1970 Amich de plor, 1974 Un passeig pels bulevards ardents
1976 El verd jardí, 1976 Desdesig, un recull de 15 poemes que narren una relació amorosa. 1976 Les ciutats, 1978 Terra natal, 1980 Àlbum de família, 1981 La llibertat i el terror, 1984 Rèquiem, 1985 Enigma, 1990 En quarantena, 1995 Usdefruit, 1998 Poemes, 1999 Recull de poemes i serigrafies, 2000 Lírica lleugera, 2002 L’art de la fuga, 2003 Formes de l’ombra. Poesies 1966-2002, 2007 Llast, 2012 Lent, 2014 Poesia 1966-2012, 2018 Manera negra

Poesia infantil i juvenil
2003 El sol es pon

Prosa
* 1989 Girona: Matèria i memòria, 1990 Gerona, 1998 Girona: retrat sentimental d’una ciutat

Teatre
* 1992 La vida perdurable: un dinar. Neva: un te, 1996 L’hora dels adéus, 1997 El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla.
2015 “L’hort de les oliveres”

* El 2013 va rebre la Creu de Sant Jordi.
* El 2018 va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de GironaCrítica literària o assaig
* 1977 Guia de l’arquitectura dels segles XIX i XX a la província de Girona (amb Joan Tarrús), 1996 Rafael Masó, arquitecte noucentista (amb Joan Tarrús), 1998 Sense escut, 1999 Joaquim Sunyer: la construcción de una mirada, 2001 L’any litúrgic com a obra d’art total, 2002 L’ànima dels poetes, 2003 Jacint Verdaguer, poeta i prevere (amb altres autors), 2005 La paraula figurada: la presència del llibre a les col·leccions del MNAC (amb altres autors), 2006 Forma i prejudici: papers del noucentisme, 2011 Les paraules alades. Papers sobre el sentit de la lletra

Traduccions
* 2005 Cants de Giacomo Leopardi, 2013 Càntic dels Càntics de Salomó, juntament amb Joan Ferrer Costa

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

En quarantena

OMBRA DAURADA
Brilla amb un fosc fulgor
dolça ombra daurada
recòndita insistent
la que commou d’afany
aquest món desolat
viva víscera tendra
encara joventut.

Usdefruit

EL TEMPS
Tot el país cobert,
bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol
a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.

La llibertat i el terror

ANIVERSARI AMB MARGARIDES GROGUES
Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
i ni això. Sento ara aquesta joia forta
que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
d’adolescent, pressent per l’endemà trobar-te
nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
d’estacions madures, de setembres eterns,
on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
els records i l’espera.
No fa ni un dia encara,
encara no et conec i et tinc sabuda i vista
i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
cada dia la sang s’incendia i fulgura,
i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n’has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.

Altres poemes

PRIMAVERA ANGLESA
No és que un sol massa feble
filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra
pugui fer-me enyorar primaveres més clares:
aquí l’herba esplendent i el vellut de la molsa
tenen llum permanent
i bé poden
recolzar passions amb perfum de jacint
o amb els pètals alats dels narcisos.
Lent, el canal discorre, quasi immòbil,
com si volgués quedar-se
la imatge pacient del pescador,
la trèmula frisança del bedoll,
o el núvol.
Res del món no existeix fora d’això,
fora d’aquesta
lentitud aparent
amb què se’n van les coses.
(Que punyent ens semblarà el dolor
amb aire nou i ocells entre els lilàs.)
Però el món va seguint el seu camí.
L’estudiant
ha tancat el seu llibre i es distreu
sembla que amb un bri d’herba.
Però és tot el món que el distreu,
la transparent cortina de sofriments i afectes
que li priva
de llançar-se al somriure esplendorós
d’uns instants que sap breus i que, amb tot,
són els únics feliços.

ESCARABATS
Lents, lluents,
per les coves més fosques
que ells mateixos excaven,
fan camí consirosos.
Senten l’altra presència?
Altres èlitres durs?
Dubten, retrocedeixen,
tots amb el seu fardell.
De cop,
hi ha un refrec instintiu.
Goig o dolor? S’ataquen
acarnissadament,
llancen sucs verinosos.
Una dansa macabra
de taüts xarolats.
Hi ha qui perd i qui guanya.
Tu mira-te’ls: recorda
que també et són germans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!