Poetes catalans (121): Manel Joan i Arinyó

Manel Joan i Arinyó va nàixer a Cullera el 1956. És un dels principals autors de la literatura catalana actual.

* És un escriptor amb més de trenta obres publicades en diversos gèneres, entre les seues obres destaquen les novel·les policíaques Contra sentit (1994 i 2010), El cas Torreforta (1999), L’agenda del sicari (2007) i El cas Peníscola (2014). Quant a novel·les eròtiques, cal citar: Stress (1985), Mateu, el fill d’en Marc (1987), Diari de Campanya (1987) En Tit-hola i Castell absent (1995). Té tres novel·les de records d’infantesa: Les nits perfumades (1998), els relats juvenils de Les màgiques nits de Prada (2008) o llibres infantils com Llopcentilàndia mix (1997).
* També ha escrit poesia, una gran part de la qual ha estat aplegada en Plany de l’home llop (1999) i Versos blancs.
* Ha estat guardonat amb: Premi Sant Joan de narrativa Modifica el valor a Wikidata, el Premi Ciutat de Sagunt 2009 amb Fem un trio. El 2010, amb L’atzucac del perdedor, guanya el XV Premi Enric Valor de Narrativa, convocat per la Diputació d’Alacant. Tres anys després obté el Vila de Puçol per El cas Peníscola.
* Ha col·laborat amb els catàlegs (1982, 1999 i 2000) del pintor Adrià Pina. Ha obtingut premis literaris a Tavernes de la Valldigna, Benidorm, Benissa, Alzira, Sabadell. Va ser guardonat amb el premi Amadeu Oller de Barcelona en 1981, amb el de narrativa de la Diputació de Girona, amb el Narcís Oller de la diputació de Tarragona. Ha col·laborat amb les revistes Lletres de canvi, Saó, El Temps, L’espill i en els periòdics Diario de Valencia, Avui, La Vanguardia, Diari de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Obra poètica
* 1981 – Bateguem els desigs, 1982 – Crims, 1983 – Terra, 1983 – Octosíl·labs del més enllà, 1989 – Retaule, 1999 – Plany de l’home llop, 2012 – Versos blancs

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

BENICÀSSIM

Mocs i baves verinoses l’arbre de la vergonya adoben
Sífilis labials, cBncer d’anus, vells clergues paralítics,
Per mans que mai no han treballat plantat,
al seu recer pareixen les truges Bguiles i gorifles.
A les nits s’hi pixen les puces.. .

Jo vull ser, ansiós, el fetiller conjurador;
al meu embruix hi acudiran, prestos i furiosos,
Llevant, Xaloc i Migjorn, Llebeig, Ponent i Mestral,
Tramuntana i Gregal, a l’ensems que Montserrat,
Canigó i Penyagolosa, Montdúber, Montgó i Puigmal,
i tots els Pirineus, i Aitana, Puig Campana,
i Montcabrer, i el Tossal del rei, i la mola d’Ares
abaixaran el cap per facilitar-10s la tasca.
I després el llenyataire per esquarterar-te
i arrencar-te
i amb coltell rovellat descarar-te
i el pirbman.. .

RIBERA
Des dels dominis del Maligne,
criatura adorable,
riuades d’urani inundaran
les teues valls.
Núvols d’asfixiant boira
t’engoliran.
Pluja de sang.
Velles esdentegades
escopint-te
gripaus per la cara.
El teu himen venut
per trenta dòlars
d’argenta;
fosos regalimen,
t’infectaran fins els racons
més íntims.
Barrinades als pits.
Dels rosers sols resten les punxes:
corona faran per al teu cap.
El cel s’ha dessecat.
Cow-boys amb llurs cavalls aixafen
‘el teu rostre bellíssim.
Senyors de foscos avencs
en llurs paranys mortals
t’han atrapat.
El punyal i I’esvàtica.
Els freds corredors dels hospitals.
Els crits dels immedicables rabiant
com gossos.
Estols de moscarda xucIant,
Avidament,
les nafres.
El suicida guaita al fons del barranc,
on la tenebra senyoreja.
Flames criminals t’envolten;
et cremen els cabells.
Grotescos simis t’arruixen
els llavis amb llur semen.
Missatge de marbre.
Braus bramulant t’empaiten.
Els ulls plens de vidres clavats duus.
Els déus, ocupats en llurs bregues
per escatir en Jocs Florals
qui de tots
és el millor
poeta,
t’han oblidat.
El cigne blanc degollat.
El cap de 1’ànec rebentat
per les perdigonades.
Tot ha esdevingut groc.
El Presagi de la Mort Profana el Vent.
Ni llàgrimes ja no ens resten.

SUECA

Com lleons rugeixen les aus nocturnals.
El cavall sense genet. El gos sense amo.
La casa cremada. Els xiquets famèlics.
Uniformats fetus de muriacs penjats del sostre
cap per avall.
Els arbres esqueixant-se.
L’eclipsi o el segrest de la lluna.
Pitjor. Pitjor que negres gats incontrolats.
Pitjor que la sal vessada,
o alcar-se amb el peu esquerre.
Pitjor que obscurs paraigües rodats per mans
invisibles.
La sang i la tinta tacant-ho tot …
Banderes repugnants devoren clars estendards.
Paper de vidre o rella acaronant-nos la llengua.
Vinagre per a glopejar i tatxes per a nodrir-nos.
Desbocats centaures. L’esperó de l’àliga.
Unicorns, bicorns i tricornis enfurits.
Torxes traidores.
El somriure dels cornells i les rialles dels
fills de putes.
La sogra pegant-li a la nora, el fill al pare.
Catxamones i bastonades al tos dels vellards.. .
Perb demh encara sonaran flabiols
i alenaran falcs justicieres i castradores.
Lleopards encalcaran monges menopàusiques
i un savi pixarà la cara
a tres-cents milions de necis!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *