Emigdi Subirats i Sebastià

L’olor a sal desvetlla el pescador eficient,
– aquella marina blava amb treballs i encants,
amb dolça salabror en plena matinada.
El pagès labora dur pels camps de la ribera,
el rosega el sol, suor profunda al front,
terra salvatge amb paratges fèrtils i verges!
La lletra encesa esdevé retrat de vida,
– l’existència obrera de suor i plor –
sa exquisida prosa imposa sentiments.
Com a escriptor excels al Tèrminus feia via,
el bar lletrat on tan a gust s’inspirava,
laboriosa vida en terra d’asfalt llunyana.

A Sebastià Juan Arbó

Dona aventurera per terres ben llunyanes,
en illes desertes veieres un nou món,
la veu de la natura damunt la raça humana.
El so del violí mena ta prosa encesa,
l’art a la vena com riquesa paternal,
dolça creació en ploma o amb bon so.
Vares patir l’exili de l’ànima i del cos,
ningú et pogué arrencar l’anhel del bon narrar,
ta entranya catalana, senyera del bon art.
Com a notable viatgera ton lletrat univers,
fou el vivent retrat d’arrels de ben enrere,
narradora de la vida arreu del teu pas.

A Aurora Bertrana

Palpares la penúria quan vorejava ta casa,
el Mersey feia frontera envers terra promesa,
creicença dura sense un penic a la butxaca!
Volies formar-te lliure, però se’t necessitava,
– lectura i escriptura no entraven als teus drets,
durs moments d’entreguerres vora un riu que no somriu.
Quan les bombes finiren, ben fort tu respirares,
narrares tes misèries amb prosa ben cabal,
retrat en tres relats d’una vida penosa.
Travessares l’Atlàntic i feres casa permanent,
reberes els honors per ta pulcritud lletrada,
donassa que narrava amb petjada allargada.

A Helen Forrester

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!