Emigdi Subirats i Sebastià

La poesia de l’antigor feres ben actual,
una versió acurada d’Homer i dels clàssics grecs,
ta passió: la catalana parla t’eixia de l’entranya.
Hel·lenista i llatinista i esperantista,
poeta de cultura ancestral omnipresent,
amb coneixement ufà de tot el vers universal.
L’elegia reviu la pàtria comuna de la literatura,
Homer va fer la seua gran travessia lletrada,
Rilke composà càntics ben bells en sa parla nativa.
Les Estances ens les remembra el mític Estellés,
un dels altres grans cantors tan passional:
no hi havia enlloc dos versadors com vosaltres.

A Carles Riba

Amb anhel de futbolista i de jove ben lletrat,
et nodrires de poesia i de cultura teatral,
narrador de la vida pagesa vora un riu ancestral.
Vares tirar endavant el procés de salvament
del llegat cultural de ta ciutat… tan preat,
motor catalanista amb valors tan nostrats!
La sang odiosa que va tacar les serres i els camps,
les bombes que deixaren pobresa elemental,
forçaren la ruta misteriosa per l’oceà.
Un expatriat més en aquell Mèxic català,
on deixares petjada lletrada amb fonament:
home valent… de lletra insigne i encesa!

A Joan Cid i Mulet

Et formares per ser una gran professional,
amb lletra encesa i l’ideari ben ufà,
en què la dona exercia son paper transcendent.
Creuares el Pirineu en moments d’expatriació,
conegueres arreu gent lletrada fugint espantada,
i en Bartra, company de vida i de vers.
Traduires i escrigueres com a fonament personal,
deixares un immens llegat de gran alçada,
poeta existencial en instants de plor i enyor.
El correu epistolar amb l’excelsa narradora,
dos dones DEMPEUS tostemps en confusos moments,
joiosa remembrança de ta comesa ardent.

A l’Anna Murià

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!