Emigdi Subirats i Sebastià

Jaume Cristòfol Pons Alorda va nàixer a Caimari, Mallorca, el 1984. Resideix a Vilafranca del Penedès. És poeta, narrador, traductor i professor d’escriptura creativa. Llicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears. Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Formació del Professorat en Llengua Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Gestió Cultural a la Universitat Oberta de Catalunya.

* Desenvolupa una intensa carrera com a poeta, amb quinze poemaris publicats, d’entre els quals destaquen Tots els sepulcres (2015), que integra la seua trilogia poètica més representativa; Cala foc als ossos (2016) i Era (2018).
* Ha obtingut diversos reconeixements: Premi de poesia Miquel Martí i Pol 2007, Premi Art jove de poesia 2007, Premi de poesia Ciutat de Palma Joan Alcover 2008, Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel 2009, Premi El Temps de les Cireres per a autors novells 2010, Premi Treci Trg 2010 com al millor poeta convidat del Festival Tregni Se! Poesija! de Belgrad i el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2012. A l’any 2015 obté el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Cavall Verd de traducció per la seva tasca amb les Fulles d’herba de Walt Whitman, a més d’una Menció Especial al Premi Ciutat de Barcelona de Traducció. A l’any 2019 aconsegueix el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler amb Ciutat de Mal, que també és Finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la del 2019 i mereix una Menció especial del jurat del Premi Nollegiu 2019.
* Al 2012 va publicar la seua primera novel·la, Faula (Lleonard Muntaner, 2012).
* Al 2015 apareix el dietari Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa. Diari de rodatge d’Història de la meva mort d’Albert Serra (Comanegra, Barcelona 2015). També participa en el volum col·lectiu La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, Barcelona 2015).
* La seua nova obra, Ciutat de Mal (Angle Editorial, 2019), va merèixer el prestigiós Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Actualment prepara el recull de contes Escola d’energia i la novel·la Matances.
* Com a traductor, ha publicat Fulles d’herba de Walt Whitman (2014). També ha traduït Fúria de Lucia Pietrelli (2010), Blues en setze d’Stefano Benni (2011), Una pàtina de veritat de Javier Jover (2011), Novunque. Vèrtebres romanes de Begonya Pozo (2015), la versió d’Arbre exemplifical de Ramon Llull (2016), La llibreria de Penelope Fitzgerald, Faules d’Isop d’Elli Woollard amb il·lustracions de Marta Altés (2020) i El preludi de William Wordsworth (2020).
* Ha estat antologat en antologies com: Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008), Poètes contemporains des Îles Baléares d’expression catalane (2010), Punts de Fuga. 26 relats sobre viatges en el temps (2015) o Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (2018).
* Els seus contes apareguts en les antologies Gira Barcelona (2016), Sangassa (2017), Estats alterats de la ment (2017) i Carn de Cap (2018).
* Col·labora habitualment amb els artistes plàstics Cristòfol “Quitolomalo” Pons Bendito, Albert Pinya i Tomeu Estelrich, i amb el cantautor Dídac Rocher.
* Ha recitat i participat en múltiples espectacles poètics tant a Catalunya com arreu del món (Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Califòrnia, Regne Unit, Itàlia, Estònia, Holanda, Alemanya o Rússia, entre d’altres).
* Té poemes traduïts a diversos idiomes: al francès, anglès, alemany, italià, portuguès, gallec, basc, castellà, serbi, croat, bosni, romanès, estonià, holandès, txec i rus, apareguts en diferents publicacions.
* Actualment treballa com a professor d’escriptura creativa als cursos de narrativa i novel·la de l‘Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
ORGO

Vaig néixer entre gemecs
i oliveres davall d’un arbre
antic amb l’absoluta certesa
que jo mai no he de morir.

Els continents eufòrics

30

parlaré sobre les coses
que la gent no vol parlar
del coll de la medusa
la barba del cranc
la brillantor de la vulva
poetesses del mal
l’ull de Guillem Sagunt
una cançó de Guillem d’Efak
l’erosió del nas que put
el desig de ser tot cant
la mala llet del poema
bava per a mil esputs
incrementar voler una pena
llançar espases per escuts
el premi de la primavera
entendre la meva lluna
quan no la veu la duna
del cos neix la primera
i més premis per les dones
volgudes en sorra d’espurna
cíntols de cintura aguda
les portes obertes de les roses
les feres – el gos – la tempesta
dones que m’inflen els ulls
de carnalitat i meravella
naixement de l’imperi esculls
la tenebra – el rom – la festa
em tallen els dits
però ells tornen a créixer
a la merda vos dic
a la merda les costelles!

La bellesa absoluta

(IIIIIIiI)

M’alimentaré
d’una poma encucada
i d’una llauna entonyinada
per (ser) un sac ple d’ossos:
el premi és el beneplàcit
de Ramon Llull.

Exercicis aristocràtics
dintre Els (in)continents eufòrics
amb Pere Perelló i Nomdedéu
i Emili Sánchez-Rubio

CVC

Encara queden purs havans
de pur fum cubà,
s’esgoten les tovalloletes de conyac
i els eixugadors del whisky retrobat
per poder rememorar
incerteses de tristeses malmeses:

les dames s’enverinen amb pètals d’ametlles.

GIO-F23

Delfos Power a tota ultran_a. Ja no pots escapar, Oracle
en subhasta, de la temptaci_ eterna, ni de les vileses o
pedres o guerres santes, i per haver de sofrir aquesta
condemna, aquesta gran matan_a, Oracle, la nit se t°Øacosta
i em fas pena perqu_ ets una puta fulana, una puta mentidera.

Exercicis aristocràtics
dintre Els (in)continents eufòrics
amb Pere Perelló i Nomdedéu
i Emili Sánchez-Rubio

XXII

no em fa vergonya viure
ni tampoc despullar-me davant el món
com una quimera ho fa davant la llegenda
perquè sóc jove i bell
i el món hauria d’engrandir-se amb el meu nu
visceral i fràgil, però sobretot sincer,
sense por de ser pretensiós com sóc

ja que només aquells que ho desitgen tot
ho aconsegueixen tot

XXIII

el teu sexe i el meu són un ham i un peix
el meu et pesca amb una aclucada d’ull de poll
amb un prepuci vell que es retira estabornit
i el teu el mossega creient trobar-hi el millor sabor
i s’enganxa a la pell bona amb de nit un trist pessic
i després els meus collons són l’interrogant del líquid que fecunda
i els nerviosos que hi neden fan preguntes estúpides
i la teva olor de calamar els abandona com fills de puta

i el teu peixet lladra com una cussa
i el meu l’imita però el gemec no perdura
i el final sobtat, llefiscós de blau de lluna,
el meu sexe s’adorm de gust i el teu encara remuga

99

sona la campana
i és l’una
com una gran baralla
victoriosa i sana
la dona lluna

98

element d’aigua-dona
un reconeixement en el tap de la
banyera entesa
ous de sargantana els ulls

97

agressiu
irònic
sexual?

96

Tinc la força de
la serp, l’ull
de l’entranya, la victòria
de la pols i del vent,
el budell de l’aranya.

95

L’espasa fàl·lica,
els ulls oberts i feliços.
Ets més poderosa que jo.

60

entrepà de mamelles
olives negres els mugrons
i dansen-dansen elles
la virtut de la celebració

59

quimera pel deliri
oda a la immortalitat:
i pietat, sempre pietat.

58

pe-
legri-
natge:
caravanes
les caravanes
les caravanes del desig
que van cap al desig i mengen
del desig i sofreixen el desig, sempre
el desig de la nit blanca

57

dona dona dona
dona dona dona
dona dona dona
dona dona dona
dona dona dona
dona dona i dolor

41

renou de dring-dring
davall dels dits

copsar el fish-fish
dels mil dos pits

tocar el tic-tic
del carbó de la nit

qui és qui?
és l’infinit

poderós en mi

40

obeir la pastosa funda de les figues
cantar per la pell invertebrada, odes
antigues, el seu cor és una magrana
estimar la tendresa de la teva mare
tan plena d’amor i tan malalta

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!