Emigdi Subirats i Sebastià

Maria Teresa Ferrer i Escandell va nàixer a Sant Francesc Xavier de Formentera el 1979. Va estudiar dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És Poeta, advocada i organitzadora d’actes culturals.

* Va guanyar el segon premi Marià Villangómez de poesia del concurs literari Sant Jordi (1997) del Consell, publicat en el recull dels premis dels concursos literaris de Sant Jordi (1998).
* Ha participat a les lectures poètiques organitzades amb motiu de les Festes de Santa Maria.
* El 2001 la Fundació ACA va escollir-la per incloure-la, juntament amb Sebastià Sansó i Biel Pons, en el quart volum de la col·lecció Solstici d’estiu, destinada a donar a conèixer l’obra poètica d’autors joves de les illes Balears que escriuen en català.
* Actualment és presidenta de l’OCB de Formentera
* Des de l’any 2002 organitza a Formentera l’Encontre de Joves Poetes dels Països Catalans.
* Té poemes musicats per Projecte Mut, Andreu Valor, Joan Murenu i Ramon Mayol.
* Responsable de la Trobada de Poetes: Formentera, Pont de Poesia
* L’any 2019 publica el seu primer volum en solitari «L’espera de la letargia» amb l’editorial Finis Africae

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Vull trobar-te més enllà
d’on es confongui
el murmuri amb l’albada,
solcar les sendes del teu pensament
i fer d’aquesta nit el dia.

Imagín un món on l’equilibri
sigui el tot i el no-res,
la mà que mou el vent
i desplaça el silenci que reverbera
més enllà de les fronteres.
Un agermanament de pobles i cultures
culmina cada un dels extrems
que defineixen els límits
entre existència i utopia.
Raó del temps que somia
anhels de concili i presagis de pau.

Vertical és l’aire que ens ofega
i delimita l’essència indestriable
de cossos que es fusionen i separen
més enllà dels límits de la realitat i el temps.

Has d’arribar amb la claror
que despunta al solpost abraonat
per la tebiesa de les ombres
vagant entre núvols de paper
que s’esmunyen en els límits
de la contradicció i l’equilibri.
Voler travessar amb tu
els murs de la quimera i la utopia
com si els nostres rastres es perdessin
entre la mirada rompuda del seny
i perpetuar-te, mar endins,
amb la força que baten les onades,
amb el risc de quedar-se sol
i el delit del qui es juga
el tot i el no-res
en aquesta darrera alenada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!