Emigdi Subirats i Sebastià

Marc Romera i Roca a nàixer a Barcelona el 1966. És escriptor i poeta. És membre fundador i editor de LaBreu Edicions, tasca que combina amb la docència de la literatura. Ha fet periodisme cultural a la ràdio i ha exercit la crítica literària al Quadern d’El País i a la revista Caràcters.

* El 2013 va rebre el Premi Carles Riba de poesia per La nosa (2014), que també va rebre el Premi Josep Maria Llompart al millor llibre de poesia publicat de l’any, dintre els Premis Cavall Verd
* Mala vida (2002) va ser la seua primera novel·la.
* Va ser guardonat amb els premis: 1986 : Premis Literaris Baix Camp. Gabriel Ferrater de poesia per Al balcó hi penja un bosc de colobres mesquines 1988 : Premi Amadeu Oller per Genolls de fum; 1989 : Premi Martí Dot per Disfresses; 1992 : Premi Bufar i fer ampolles de Berga per Hivern de mar; 1993 : Premi de Poesia Josep Maria López Picó per La Mandra; 2002 : Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater per La pau del cranc; 2013 : Premi Carles Riba de poesia per La nosa; 2015 : Premi Cavall Verd per La nosa

Obra poètica

* Al balcó hi penja un bosc de colobres mesquines. Bosc de colobres, 1986; Disfresses. 1990; La mandra. 1994. La mel. 2002. La pau del cranc 2002. L’aigua 2008. La nosa 2013. Neu negra 2016. Rock & Roll, 2016.

Novel·les
* Mala vida 2002. Amanida d’animals. 2004 (recull de contes). La intimitat. (recull de contes). Les relacions virtuoses 2014.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Ara pintem d’abstracte les parets

Ara pintem d’abstracte les parets
i omplir de somnis el matí ens turmenta
com quan cerquem les molles de la nit
en l’inconcret d’uns llençols plens d’absència.

Començarem a negar-nos la llum
si tanta llum ratlla els vidres per fora,
i esquinçarem els records amb l’alè
d’un cuir creixent amb impulsos pretèrits.
Sota les branques del tacte les ombres
tornen amarga la cendra dels mots.

Betty Blue

Podria passejar les seves cames
oblidant com d’imbècils es passegen
tots els éssers que em volten pels carrers.

BONA NIT SENYORES I SENYORES

començar dient
i després demanar perdó per tot allò d’allà

menjar-se l’all sense ella
l’ull de l’altre i
la lletera del vaquer

començar acabant les coses
i amanir sempre les roses
amb vinagre de vi dolç

només així els dits podran seguir anant nets .

Carrers

Se’m fa difícil la vida si sol
em visc, i sé que visc la meva vida
només per mi. Hi ha una boira d’absurds
que no surt de la casa on em limito.
Hi ha una injúria grollera en la ignorància
dels tres carrers deserts que em fan de poble.
El sol crema parets de mitja tarda
i Onan em pren la mà per estimar
volums ja deformats que s’han perdut
per l’estripat vesper de la memòria.
Ningú per compartir. Ningú per viure.
¿És lícita la vida que allunyem
dels escenaris? ¿És lícit refer
la sintaxi dels actes i del cos
amb els verbs en l’angoixa reflexiva?

Couche-toi sans pudeur

Alguns dies et lleves amb les galtes
violentes. Marcades pels replecs
del llençol. Els cabells desordenats.
No et pots moure. No goses preguntar
si ara és l’hora que dinen els mortals.
Ets capaç de quedar-te uns deu minuts
amb els ulls dirigits al sostre blanc.
Ni fixats ni distrets, ni tan sols ulls.

Alguns dies et lleves a les dues
i es fan curtes les hores que et duran
als malsons més temuts d’una altra nit.

Days go by

La gent? Ja saps com és, es torna avara
amb els problemes de la gent, i esputa
hola què tal molt bé anar fent ja saps
quin temps que fa sí sembla boig adéu.
Tu no eres diferent.
Aquest matí he trobat la clau d’alguna
porta que em duia cap a tu. Però.”

Direu, segurs, que són de fum

Direu, segurs, que són de fum
que es tomben, criden i es masturben
com qui, parat en un semàfor
es grata el nas sense adonar-se’n.
Però el pes dels ulls de la més jove
(no deu tenir encara els quinze anys)
decanta els porus més esquerps
a la tendresa, al joc dels tactes
on els maons de pell rogenca
ja no es despullen de perfil
quan l’olor del sol següent
confon la Dona amb els turmells
que al fons perdut de les ciutats
es fan del fum que en dic desig.
Direu, segurs, que són de fum,
però es tomben, criden i es masturben.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!