Poema “Escriptors” (2)

La poesia és el remei medicinal per la parla,
que sofreix l’ensopiment perpetu de tarannà banal,
l’estat sublim d’un parlar fet art.
La triple rebel·lia és el moll humà
que es desfà de fronteres inversemblants
i trenca cadenes per oferir el lliure albir.
La pagesia és el lligam permanent amb la terra,
la natura humana feta casa amb sentiment,
l’obrer que extreu el fruit de l’entranya terrenal.
La filosofia esdevé veu catalana cabdal,
amb el vers de la Marçal que ens allibera,
car s’esmera en conteses d’ideals superbs.


Maria Mercè Marçal

L’home fidel alena l’aire fresc de la marina,
“l’Alguer mia” encesa nodreix la nostra ment,
la parla nativa espill de la ciutat.
Tot el passat reviu en l’aspra terra sarda,
el vell parlar és l’anhel de gent ardent,
eixos cantors ben ferms amb llur identitat.
La flama vivent d’un aguerrit poeta,
el fet cultural tota penyora personal,
la dolça rima bressol d’un vers assenyat.
En Caria amb sa Barceloneta en gran estima,
la poesia ens regalima amb veu sincera,
la bella encisera ens té el cor robat.


Rafel Caria

Una veu racional de missatge cabdal,
de pell obscura amb pensament ben clar,
narrava com cal la dura vida de la terra.
Eixos mites ancestrals són cultura de campanya,
la cacera permanent espill del viure natural,
vora el riu que reviu son rostre transparent.
La parla colonial l’escriu amb aire elegant,
uns retrats lletrats de memòria antiga,
la història de vida amb contesa permanent.
Achebe, amb sa arrel africana i ploma punyent,
té l’anhel de ser lliure com literat rebel:
l’albí sempre mana per un decret de pell.


Chinua Achebe

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *