Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 d'agost de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (82): Gaspar Jaén

Gaspar Jaén i Urban va nàixer a Elx el 1952. És doctor arquitecte, escriptor i poeta. La seua activitat ha comprès l’exercici professional de l’arquitectura, la urbanística i l’ensenyament, com també l’escriptura: poesia, assaig i prosa literària. Titulat a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València el 1976 i doctor en aquesta mateixa escola amb una Tesi Doctoral llegida el 1990: Formació de la moderna ciutat d’Elx: 1740-1962. Del pont i raval de Santa Teresa al Pla General d’Ordenació Urbana.

* Entre el 1987 i el 2006 fou membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa o Misteri d’Elx i entre el 1989 i el 1998 en fou l’arquitecte encarregat de la tramoia. El 1985 fou coguionista amb Alfons Llorens i Gadea de l’exposició Món i Misteri de la Festa d’Elx (Llotja de la seda, València, 1986; Saló del Tinell, Barcelona, 1987)

* Obra poètica: Cadells de la fosca trencada (València 1976), Cambra de mapes (Barcelona 1982), La Festa (Palma 1982), Fragments (València 1991), Del temps present (Alzira 1998), Pòntiques (Alzira 2000), Territoris (Tarragona 2003), Estellesiana (Tarragona 2007), i Testament, sonets de l’hort de palmeres (Tarragona 2012).
* Alguns poemes han estat traduïts al castellà, a l’anglès, al francès, a l’italià i a l’holandès.
* També ha publicat la narració Àngels d’algeps al corredor de l’Orgue (València 1986). Amb fotografies d’Andreu Castillejos féu Llibre de la Festa d’Elx (Elx 1984). I la versió catalana del llibre de relats de Joan Calduch, Un palau d’hivern (València 1988). Amb els textos esparsos sobre la Festa d’Elx agrupats en el llibre D’una festa que canta (Alacant 2017) ha iniciat la recopilació dels seus articles periodístics (1974-2017), ordenats temàticament. Una gran part de la seua obra es pot consultar online en obert al Repositori Institucional de la Universitat d’Alacant.
* Ha obtingut els premis de poesia «La Safor» (Gandia 1975); «Flor Natural» dels «Jocs Florals» (Barcelona 1980); «Ribas i Carreres» dels «Recull» (Blanes 1981); «Munteis» dels «Ciutat d’Olot» (1981); «Ciutat de Palma» (1982); «Englantina d’Or» dels «Jocs Florals» (Barcelona 1989); «Vicent Andrés Estellés» dels «Octubre» (València 1991); «Englantina d’Or» dels «Jocs Florals» (Barcelona 1996) amb el nomenament de «Mestre en gai saber»; «Vicent Andrés Estellés» (Burjassot 1997); «Premi de la crítica» atorgat pels escriptors valencians (València 1999); «Ausiàs March» dels «Ciutat de Gandia» (Gandia 1999); «Josep Mª Llompart» dels «Cavall Verd» (Palma 2001) i «Premi de la crítica» atorgat pels escriptors valencians (València 2001).
* El 1988 la Fundació Jaume I de Barcelona li atorgà el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

MARIA MERCÈ

I els diumenges d’estiu d’uns llunyans anys seixanta,

com una festa grossa, anàvem a la mar.
L’autobús ens hi duia, carregats de cabassos
on portàvem queviures per passar tot el dia.

Ens compràrem un any un matalàs inflable,
de plàstic, roig i blanc, i un para-sol de tela
de colors cridaners per a fer-nos ombratge;
dúiem ulleres d’aigua, rastells, poals, paletes.

Esfumades pel temps veig les estacions
d’Elx i Alacant, els pins de Guardamar i Xàbia,
Altea, Calp, la Vila; hi havia molts pocs cotxes,
les carreteres buides. Veig una antiga foto

que ens vam fer a la platja; aquell dia, la mama
li havia pentinat una gran castanyola;
jo alçava amb sorra humida un castell modernista.

Veig tot de pobles blancs, encara pescadors,
encara amables, buits d’estiuejants encara,
els llocs derrotats ara de la costa del sud.

CANT A VICENT AL PORTAL DEL MISTERI

Et prendré tots els versos vestits de festa, amic,
Vicent, els nocturns d’Elx que en carn mortal t’estimes,
guitarres del Misteri que s’enramen per l’aire.
Estendré flors pel poble: rams de nard, rams de blanc.
Alfàbigues d’agost pels carrers del record;
carrerons arruixats, encara amb sòl de terra.
Ornaments de paper de colors que tremolen
en la nit calorosa. Horts de la Maredéu.
Mates davant la porta de les cases. Al barri
de la Barrera, lliris. Carrers de les Illetes.
Palmes verdes damunt les façanes d’algeps.
Prenc de les teues mans teles, pintures, flautes;
llums d’estiu, nits d’agost en un calze de plata;
amables jocs de síl.labes grats a l’oït, paraules.

HORTS DE PALMERES
El cantereller baix de la porxada. Cànters,
botiges, noms de l’aigua. Aigua d’aljub, del riu.
Canterets, botijons; un tapetet de randa
sota el plat que arreplega l’aigua que s’ha vessada.
Els portons i les séquies; el reg d’aigua salada;
el prim cabal, dels marges la segaïssa aparta;
tamarits del pantà, set de baladres porta,
un preludi de palmes cap al cel, colps de llança.
Tarongers, llimoners, jardins de roses àrabs;
cestelletes de dàtils, plats de figues de pala;
la palera darrere del corral de la casa.
Han niuat teuladins al terrat de la cambra!
En l’aire de calor, clevills, ombres de palma,
blancs de ramassos mascles, suor de les mans, càlida.

AGOST
Les cigales d’agost. Les avespes. Figueres.
Ametllers. Mangraners. El silenci malalt
d’aquests horts de palmeres calents, llepats per l’aire.
Pou trencat de cigales. L’aigua fresca a gallet.
Falzies del crepuscle amb el niu sota el ràfec.
Piuladissa d’ocells que es confon amb colors,
amb la rosa rompuda del sol; llunes d’estany
fan de plata les serres, tot el jorn de taronja,
s’inventen grills que canten i omplin nits de soroll
en la freda rosada del corral. Estels negres.
Cigales del migdia ara, en hores de sesta;
el quemenjar de tot el dia al cabasset.
La tapà. L’escarmonda. Feixets de palma seca.
Dinars de feina a l’ombra de l’olivera gran.

L’ALBà
La nit té per senyal una cremada al pit.
Les places són de foc; el cel d’agost, de fum.
La coetada explota amb tro que es multiplica.
La nit està ratllada de mil colors, d’espurnes.
Esclaten cent palmeres. Foc obert. Foc de tro.
Els joves de la vila van a la Corredora
-la camisa cordada, els camals dels pantalons
ben nyugats amb vencills- a tirar carretilles.
Tot Elx està cremant-se en un ritus pagà.
Joc del foc, bous antics. El riu d’arena en flames.
Drecera de coets; caixa de trons oberta.
Pel poble, olor de pòlvora, ferida de salnitre.
Carbons, canyes, mascara; papers, cartons cremats.
En se que ve el trenc d’alba, la pell dels carrers bull.

LA PALMERA DE LA MARE DE DéU
I a les dotze, silenci. Tots els llums que s’apaguen.
Tot el poble està a fosques. Els coets que se callen.
Alerta! Mireu tots el campanar de flama.
Com pugen mil llampecs fets foc a la vegada!
Com s’ha fet blanc el cel! Riu blanc, torrent de plata,
esfèrica palmera d’estany, so de paraula.
Com puja! Com es trenca! Com es desfà i s’escampa!
Assumpció de boles de foc, la bola blanca.
Cendra i brases, abracen el final de l’Albada.
Síndria oberta; havaneres, ai! que són de l’Havana.
Nugolet, meló d’aigua; els ulls plens d’aigua, d’aigua
els llavis, de meló. Que encarnat que ens ha eixit,
xe, tira la siment! Les xorreres pels braços…
Ai, terrats d’Elx, desperts fins a la matinada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!