Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

12 d'agost de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (80): Vicent Penya

Vicent Penya i Calatayud va nàixer a Rafelbunyol, l’horta nord) el 1961. És escriptor i tècnic lingüístic. Ha cursat estudis d’enginyeria tècnica industrial per la Universitat Politècnica de València i treballa com a tècnic lingüístic a l’administració.
*Ha conreat diversos gèneres literaris: poesia, narrativa, novel·la, teatre, assaig, periodisme…
*Va ser fundador de la revista L’Aljamia (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la Difusió de la Literatura), i és director de la col·lecció Llibres de L’Aljamia.
* Ha estat guardonat amb el premi Agustí Bartra de poesia l’any 1997, el Josep Maria Ribelles i Llobat el 2005 i l’Ibn Hazm el 2008. Vila de Puçol, 1986: El Puig de Conte de Narrativa Curta, 1993; Octubre de Narrativa, 1996: Camp i ciutat; Agustí Bartra, 1997: Desig de terra; Joan Fuster de Narrativa, 1997: La perseverança; Vila de Nules, 1998: De la casa estant; Lletres Valencianes de l’entitat Ràdio Nova, 1999; Josep Maria Ribelles, 2005: El buit
Vila de Massamagrell, 2006: El Xicot de la Taca i Sac de Panxa Premi Roís de Corella de poesia en valencià, 2011: Llibre de les enrònies; Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d’Almassora, 2017: L’efímer i l’etern
*Ha col·laborat en les publicacions El Temps, Saó, Levante, El Punt, Lletres Valencianes, L’Aiguadolç, Abalorio, La Roda del Temps i Marxa Popular Fallera, entre d’altres.
* Ha exercit d’articulista, de traductor, de redactor, d’assessor lingüístic i de director de diverses col·leccions literàries.
* Forma part del col·lectiu d’escriptors aixoplugats sota el nom d’Alba M, amb els quals va publicar la novel·la Jo també la vaig conèixer (Germania, 1995).
*És membre de l’AELC.

Obra poètica

* Desig de terra, 1998; Sense un punt de record, 1998; De la casa estant, 1999; El joc, 2002; El buit, 2006; Homèrides, 2009; Llibre de les enrònies, 2011; Triadisses. Antologia poètica 1998-2012, 2013; L’efímer i l’etern, 2018

Novel·la
* Helena, 1995; La perseverança, 2003; Rama, 2005; L’última victòria de Tirant lo Blanc, 2008 (juvenil)

Narrativa
* Els somnis possibles, 1997 (edició revisada i ampliada, 2008); Mireieta busca les notes, 1998 (infantil); Insòlita memòria, 2016; De la mort i altres delícies, 2019

Teatre
* El Xicot de la Taca i Sac de Panxa, 2006 (infantil)

Assaig
* L’altura i les circumstàncies, 2007

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

LA FORÇA REFULGENT DEL POEMA

Amb bona lletra
el poema perpetra
uns crims terribles,
converteix en visibles
els secrets que penetra.

Ara comprenc per què les riberes de tots els rius

Ara comprenc per què les riberes de tots els rius
no són exactament iguals a les davallades de la vida.
Són les vores d’un abisme, la ratlla obliqua dibuixada.
De riberes, n’hi ha tantes com etapes sobreviscudes
però no responen mai, de segur, a un desig incontenible.
La vida, en canvi, és enllà: en els corrents subaquàtics,
en la fràgil línia divisòria entre l’efímer i l’etern.

La fondària del pou em recorda

La fondària del pou em recorda, ineludiblement,
que la terra que trepitgem se’ns esmuny als peus.
Una illa sense rumb com un vaixell a la deriva.
Un camp espigat, hissat, com rems que s’enlairen.
L’aurèola de la lluna, a mitjanit, em fa pensar
en la futilitat greu dels objectes de la terra.
La vida i la mort, l’eternitat. Una posta de sol.

S’ha mort el gesmiler de les flors caduques

S’ha mort el gesmiler de les flors caduques,
suaument, a poc a poc, com per no molestar,
i el brancatge sec, l’esquelet perenne,
es recolza sobre la paret del meu jardí,
únicament amb el tacte fràgil del cristall
o de les coses òssies, amb la pena de morir
contra el mur tossut dels afusellats del dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!