Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 d'agost de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (70): Emili Rodríguez-Bernabeu

Emili Rodríguez-Bernabeu va nàixer a Alacant el 1940. És cardiòleg i escriptor.

* Va formar part del grup de poetes de l’antologia “Poetes Universitaris Valencians” (1962). D’aquest període són els llibres “Poemes de la fi” (1964) i “La platja”, Premi València de Literatura-Poesia el 1965. Després de “La platja”, s’observa en l’autor un cert acostament cap al realisme civil amb “La ciutat de la platja” (Premi Ausiàs March de poesia 1971, Gandia) i “La catacumba” (1974). El poeta torna a Alacant, lluny dels ambients literaris valencians, el que l’empenta a promore com a jurat compromés l’eclosió de la nova generació poètica valenciana dels 70 en el Primer Premi Vicent Andrés Estellés de l’Editorial Tres i Quatre (1973), i després publica “Migjorn. Poesia jove de les comarques del Sud del País Valencià” (1977). Després d’un llarg període de reflexió creativa, publica “Viatge al teu nom” (1982), amb uns plantejaments diferents als d’èpoques anteriors.Inaugura una nova època amb llibres com “Teoria del somni” (1988), “Domini del sol” (1990), “El rostre de l’amant” (1992), “Escandinàvia” (1996), “Alacant” (1998), que culminarà en “Dring” (2000), amb què guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 1999.
* Ha estat guardonat amb: 1965 Premi “València” de Literatura-Poesia per La Platja; 1971 Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia; 1993 Premi Carles Rahola d’Assaig de Ciutat de Girona; 1997 Premi dels Escriptors Valencians per Escandinàvia; 1999 Premi Vicent Andrés Estellés per Dring; 2011 Valencià de l’any 2010 de la Fundació Huguet de Castelló de la Plana; 2012 Premi Ibn Jafadja de la Ciutat d’Alzira per Talismans; 2018 Premi de la Crítica a la Creació Literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per Obra Poètica Completa1996-1997 – Vertebració del Sud del País Valencià.

Obra poètica
* 1964 – Poemes de la fi; 1968 – La platja; 1972 – La ciutat de la platja; 1974 – La catacumba; 1982 – Viatge al teu nom; 1988 – Teoria del somni; 1990 – Domini del sol; 1992 – El matí de les fulles; 1992 – El rostre de l’amant
1996 – Escandinàvia; 1998 – Alacant; 2000 – Dring; 2007 – El País d’Amy; 2013 – Talismans; 2017 – Obra Poètica Completa; 2018 – Poesia científica

* Ha estat antologat a: 2003 – Antologia poética bilingüe (Trad. i Introduc. de Lluís Alpera); 1962 – Poetes Universitaris Valencians; 1964 – Nova Antologia de la Poesia Catalana (Confegida per Joan Triadú); 1974 – Antologia da novissima poesia catalâ (per Manuel de Seabra); 1975 – Gespa-Price: Festival de Poesia; 1977 – Price-Congrés (a cura de Tarotdequinze); 1977 – Poetes valencians del segle XX; 1983 – Homenatge a Vicent Andrés Estellés; 1984 – Homenatge a Picasso; 1987 – Dinou poetes dels seixanta (a cura d’Enric Balaguer); 1989-1990 – De koele hoeken en kanten van de schaduw. Hedendaagse Catalaanse poëzie (a cura de Rafael Alemany i Vicent Martínez); 1992 – A Alacant. Els dimarts poètics de La Naia 1987-1989 (a cura de Lluís Roda); 2000 – Poetes de L’Aiguadolç. Llibres de l’Aiguadol; 2003 – A Carlos Mateo; 2003 – Grans plats, grans cuiners, grans artistes, grans escriptors. 100 plats i menges de la cuina catalana que cal conèixer; 2004 – Poetes del Sud (Coordinen Gràcia Jiménez i Josep-Lluís Rico); 2005 – Jocs Florals a Cavanilles

Novel·la

2008 – Naïve

Assaig i crítica literària
* 1987 – Les relacions d’Alacant amb Catalunya com a contrapunt València-Catalunya; 1988 – Els intel·lectuals alacantins i la idea d’Espanya enfront del fet nacional valencià; 1988 – Alacant a l’ombra de la palmera; 1988 – 750 aniversari: ¿projecte de futur?; 1990 – Alacant i la qüestió nacional valenciana; 1991 – Notícia literària d’Alacant; 1993 – Alacant i els seus intel·lectuals; 1995 – Novament el Sureste; 1994 – Alacant contra València; 1995 – La vertebració econòmica i territorial. IX Jornades del Nacionalisme Català a la Fi del Segle XX.; 1995 – Ciència i literatura; 1977 – Migjorn. Poesia jove de les comarques del sud del País Valencià; 1981 – Introducció a l’Obra Poètica de Joan Valls (estudi crític); 1975 – Maria Ibars i Ibars, innovació i continuïtat
Verdaguer, Maria Ibars i jo; 1993 – Jaume Pérez Montaner: culminació d’una etapa?; 1990 – Anàlisi dels títols en l’obra de Joan Valls; 1991 – Antologia Poètica de Joan Valls, estudi crític L’obra literària d’Emili Boïls; 1996 – Una veu inimitable, estudi sobre la poesia de Lluís Alpera; 1996 – Evocacions i invocacions, ressenya crítica sobre El barranc i els còdols d’Antoni Prats; 1997 – Crítica objectiva i crítica de creació; 1997 – La clonació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella; 1980 – Òliba de la foscúria, d’Andreu Morell; 1981 – Caterina, de Bernat Garcia i Aparici; 1985 – Rondalles de l’Alacantí, de Joaquim González i Caturla; 1991 – El secret de les gavines, de Josep Antoni Aznar i Pérez; 1994 – Dic el teu nom, d’Antoni Prats i Gràcia; 1996 – Amor de mar endins, de Lluís Alpera; 1999 – Navilis silents, de Lluís Ferri i Silvestre; 1999 – Poemas desde la frontera, de José Antonio Buil; 2002 – Solari, de Josep Lluís Bernabeu Rico; 2004 – Una tenue luz separa en libertad sueños y deseos, de Diego Marín; 2004 – La clau del cor, de Josep Lluís Garcia «Guchi»

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

La meua pau

Una pedra i l’equilibri
idèntic del pinar, la costera.
Se’n vénen per la platja,
per l’horitzó. Indiferència.
I al cel l’únic: un núvol immòbil.
L’home tremola prop.
Serenitat de milers
de records i de pruïges.
Transparència per mi.
Transparència d’ahir.
Creuen els dies el sol.
Però tu ets, i jo…
És impossible la mentida.
Està aturada i quasi morta.
L’aire gairebé mou
les fulles de les frondes.
Ho recorde…
Com de vegades
hauria estat absent,
negant-me.

“El port”

Ara vénen marins,
pescadors i milers de vaixells.
Vénen bons valencians pel mar.
Deixaran mica a mica la vida.
Hi haurà a la mar,
com sempre, terres i terres,
iode i atzur.
Després vindran
–si ateneu el després–.
I la mar blanca en ells serà sol
i a la pell coure.*
* *Dones de port, de platja.
Aigua d’un firmament immaterial,
sense mas, sense una terra, res.
Veuran la mar i gavines d’ales blanques.
Veuran la pau de mar endins
venir pel port de Déu.
Veuran la pau més nua sense terra

LA FOSCOR DE LA MAR

La foscor de la mar
és un ample camí
que em fereix de silenci.
La foscor de la mar
no té sentit des de nosaltres.
La foscor de la mar
surt del silenci obscur
d’una pau mal guanyada.
[…] Només el moviment confús
esgarrifós i sense pau,
ens semblarà evident,
honrat i vertader

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!