Poetes catalans (72): Josep Enric Dallerés

Josep Enric Dallerès Codina va nàixer a Vilafranca del Penedès el 1949, de pares andorrans. És un dels principals escriptors andorrans de moment. Va estudiar llengua i literatura a la Universitat Paul Valery de Montpeller i ha ensenyat llengua francesa i arts plàstiques al Lycée Comte de Foix d’Andorra la Vella. Ha ocupat diversos càrrecs públics, com ministre d’Educació, Cultura i Joventut (1991-1993), president del Consell General (1994-1997), i conseller general al parlament andorrà.

* Escolaritzat a l’escola francesa d’Encamp (Andorra), seguirà més tard estudis a Prada de Conflent, cursarà magisteri a Perpinyà, formació que completarà al centre de mestres especialitzats de Carcassona.
*Els primers poemes publicats, ho són en llengua francesa a la revista Flammes Vives, (1967-1968).
* A la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 va ser un dels autors andorrans representants.
* Fundador de l’editorial Anem Editors, amb la voluntat de contribuir a la promoció d’autors del Principat, i d’àmbit pirinenc.
* Ha col·laborat en obres col·lectives: 2000 i 2003: Catàleg de l’exposició itinerant Terra i arbres
2001: Set Claus. Relats d’Andorra; 2002: Exposició a l’Art Centre Variacions sobre poemes, amb el poema Si tu vola,

Obra poètica
* 1974: 33 poemes; 1976: Despertar; 1987: Amic; 1988: Ulls d’aigua; 1990: De tu a tu; 1991: Plenituds, amb Jaume Riba; 1995: Illalba; 2018: Vuitanta-dos dies d’octubre.

Novel·la i narrativa
* 2007: Frontera endins; 2011: Manèla, frontière en deçà; 2018: El caminar d’una vida; 2017: Ulls d’aigua.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Poeta
no et creguis més home
és fàcil escriure una frase
al revés.

Paleta
no et creguis més home
és fàcil posar més aigua
al morter.

Pagès
no et creguis més home
és fàcil cavar.

Re no costa re
i potser demà
el pagès serà poeta
el poeta paleta
i el paleta pagès.

(33 poemes, 1974)

* * *

Vaig deixar els divuit anys
de la casa dels pares,
d’insuportable enuig
de la vida al portal
d’un poble que s’enruna
amb què-dirà-la-gent
i amb grans-farts-per-Nadal;
vaig deixar els divuit anys
de-la-vida-passada
penjats al ganxo mort
dels meus amics d’infant…

Tot l’ésser m’estirava…

Cercava? Ho sé encara?
Altres cels, altres sols,
que explícits paisatges
abocant-se als meus ulls
m’oferissin el món…
Nous carrers, nova gent,
que vides diferents
creuant la meva vida
folressin de carícies
els somnis del meu vol.

Cercava, delejava,
amb boca famolenca
enyorats pits de dona
durs, ferms i resistents;
una mà dolça i forta,
un llit de palla i pols
fins desemboscar llampecs
d’insospitats horitzons…

(Amic, 1985 (fragment))

* * *

Oasi que el desert reclama,
caliu
nocturn de tantes caravanes,
recer
segur on la lluna es deté:
així
ets tu, inequívoca estança,
casal
dempeus d’enaltidor llinatge,
estel
replè de vida en despertar,
uadi
de llum, clavell rogenc encès,
vaixell,
alhora port, caminada i
camí,
arbre pròdig de fruit madur.

(De tu a tu, 1990 (fragment))

* * *

Tothom porta un infant dins
que el mal temps sap fer callar.
Calen doncs bons professors
experts en desexpectar
ordres folles de déus folls
que, bo és, mal escoltar.
Tothom porta un infant dins
que el bon temps deslliurarà.
Calen doncs destres tutors
capaços de cossolar
en la nit dels dies muts
nois i noies del demà.
Tothom porta un infant dins
que es voldria alliberar,
amb la llengua a flor de pell
per forjar, per judicar,
i la música dels mots
per adduir, raonar,
amb el just dibuix del verb
per concebre, per crear,
fins recompondre el color
per anar molt més enllà.
Tothom porta un infant dins
i cal fer que sigui humà.

(Illalba, 1990 (poema nº 47)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *