Xavier Macià i Costa va nàixer a Tremp el 1961. Va estudiar Filologia Catalana i és professor a la Universitat de Lleida.
*Ha fet de curador de l’edició de l’Obra poètica completa de Joan Vinyoli (2000).
* Com a escriptor, ha publicat diferents reculls de poesia i ha fet incursions en el camp teatral.
* Ha estat guardonada amb el premi Maria Mercè Marçal de 2009 i l’Ausià March de 2015.
Obra poètica
* Amb el temps a favor (2003); Del cel i de la terra (2003), La nit del caragol (2008), Matèria elemental (2009),
Obre les mans (2015).
Assaig i teatre
* La poesia de Gabriel Ferrater (1986), amb Núria Perpinyà, Premi Josep Vallverdú (estudi), Narradors de ponent (1939-1987) (1987), amb Emili Bayo (antologia de contes), La carretera i el mur (2003), Premi Les Talúries (2002), teatre
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
https://youtu.be/cSFtJYJExqA
ES MUSS SEIN
Potser algú altre,
però tu no.
Tu has conegut la nit
dels teus dimonis;
has escoltat plorant
la mort d’amor
i has adorat Rodin,
la llum de Rembrandt
i les veus del castell del cel;
t’ha commogut la dansa
dels astres en el buit,
la immensitat del quark
i el vol de l’ibis.
Has estimat.
I, malgrat tot,
t’has embrutat de por
i ara vols desistir.
Tu!
No em miris, sents?
No em toquis!
Un altre, sí,
però tu no,
tu no,
tu no.
L’HOME VELL
Exageradament humà
de pensament,
vius com un cuc.
Devotament
proclames l’ascetisme,
forniques amb els àngels.
Volies empassar-te
un elefant,
i ets un barret
vulgar i brut.
Sents tanta culpa
com penediment.
Ets el caigut.
IL·LUSIÓ DE NORMALITAT
Dius:
«El dimoni no hi és».
I ho repeteixes,
perquè sigui
veritat:
«El dimoni no hi és».
Desitges tancar els ulls,
que el pensament s’adormi
en el teu cos.
Però romans immòbil
i a l’aguait,
tensos els músculs.
Escrutes ombres.
Dius: «Ja no hi és»;
i pregues
que sigui veritat.
I ho anotes devot
sobre el paper:
No hi és.
Ets tu
qui ho ha escrit.
I ho veus clar:
que és dins teu,
sempre a punt de saltar
sobre la presa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!