Emigdi Subirats i Sebastià

Jean Joseph Serra i Torres va nàixer a El Biar, Algèria, el 1952. És poeta, nascut a Algèria, de pares eivissencs exiliats durant la guerra civil. El 1957 es va traslladar a Eivissa, on hi treballa de delineació artística.

* Ha col·laborat a Lluc, Diario de Ibiza i Última Hora.
* És membre de l’AELC i col·laborador de l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Obra Narrativa
* Història d’en Jordi, 1980; Herència clara, 1990; Camins, 1993; Sense anar més lluny, 1999; Punt de cadeneta, 2007; Camins i llocs, 2008

Obra Poètica
* Memòria trencada, 1978; Illa, 1979; Lleure i crepuscle de noces, 1980; Tria de poemes, 1987; Poema al pare, 1987; Mester d’amant, 1992; Àmbit humà, 1995; Estroncar el soroll: 1975-1988, 1996; Poemes, 1997; Entre paraula i silenci, 2001; Des de la quietud, 2003; Oberta riba, 2003; Convocat silenci, 2003 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia exaequo amb Patrick Gifreu); Tal vegada una poètica, 2004; Vida guanyada, 2005

Estudis literaris
* La nostra pròpia veu: literatura de les Pitiüses (amb Isidor Marí i Mayans), 1984; Caps de fil, 1992; Per arribar a ser, 1993; A la vora de Villangómez, 1995; Ales que s’obriran a un nou embat: Escrits recents sobre Villangómez, 2006

Textos autobiogràfics
* Quadern d’Istambul, 2005

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

EL TEU COS SENSE MÀSCARA

A l’alba et veig ressorgir
de l’espai il•limitat
amb renovada bellesa.

Avui t’he vist
sense la màscara.

I sóc feliç
perquè les nostres ànimes
es nodreixen del mateix alè.
Sí, ja tinc el dolor heretat,
i res no hi puc fer.

Però la teva presència
el meu espai dibuixa
de cambra tèbia
i amoroses herbes.

Anant,
ahir,
per la vora del mar,
sol,
en tu pensant,
les ones
fins a mi
vingueren
per descobrir-me el vell secret
de les teves mans,
de tot el teu cos
febrosament posseït.

Mira el meu perfil
d’home contra el no-res.
Massa prest l’herald
va obrir-me el llindar de l’espant.

Però escric per sobreviure
aquest dolor i els seus límits.

POEMA DE LA TERRA I EL POBLE

Serà trist morir sol?

Ens n’hauríem d’anar
acompanyats per donzelles.

Existeix una verge eternal
que és la terra
i un eixam
que és el poble.
Damunt vosaltres
abocaré el meu amor.
I la mort
no serà mort.
Ni la soledat,
erma.

Arqueta d’Esther

4

Criatura vespral
de pell color taronja
i olor d’aigua salada,
escolta
l
a

m
ú
s
i
c
a
del temps futur.

Llocs d’amor

1

El sol cau
D
A
M
U
N
T
les teves sines
brufades de sal,
sadolles d’amor.
(La jornada acaba i espero
l’hora del petit espai)

En el nostre jaç
(quan el temps s’anul•la)
apaivagues la quimera.

2

Prolonga l’estiu les seves flames
i a l’ombra dels pins
creem,
treballem
uns COSSOS
joves,
empaitant
l’etern guspireig del sexe.

L’espurna
del bes,
entre baladres,
inicia la foguera.

No calen paraules
on és viu i tossut el plaer!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!