Emigdi Subirats i Sebastià

Patrick Gifreu va nàixer a Perpinyà el 1952. És escriptor, mestre i dibuixant. És mestre jubilat, col·labora a El Punt de Catalunya Nord i La Crònica, així com als mitjans L’Indépendant, Doc(k)s, 4 taxis, Tam-Tam i Commonpress, on ha conreat la poesia visual. És membre de l’AELC.

* Gifreu ha estudiat la figura de Salvador Dalí.
* Col·labora com a poeta en l’obra de dansa moderna, Zumzum·ka, de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi, on coincideix amb en Frederic Amat – escenografia, i el Pascal Comelade – música (1997-98

Obra Narrativa
* Tor Vabel, premi de narració Puig i Ferreter (1979), Hava (1981), Autoplàstia del cargol tocat pel bolet, una mena de “dietari metafísic” (1988), Arca de Noesi, amb “devantal” de Jaume Queralt (1991)

Obra poètica
* Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Ten variations, Quadrícula, la poesia visual (1979), Telediari (1980), Ics, poesia visual, premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia (1983), Via dels ossos, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2002 (2003), Barcelone sans date/ Barcelona sense data (2004), La seda d’un so, Premis Octubre-Vicent Andrés Estellés 2003 (2004)

Assaig
* Dalí, un manifest ultralocal, inclòs en una caixa d’art de (Barcelona: Cave Canis, 1996); després publicat de nou a (2003), Teoria de les ics (1991), Dali, un manifeste ultralocal (1997); Gaudí, la glòria del gran arquitecte (2003)

Traduccions del català al francès
* Ramon Lull: Livre de l’Ami et de l’Aimé (Llibre d’amic e amat), edició bilingüe (1989), Ramon Llull: Le livre des Bêtes (Llibre de les bèsties), (1991); Ramon Llull: Le livre de l’ordre de chevalerie (1991); Ramon Llull: Felix ou le livre des Merveilles (Llibre de meravelles), (2000); Ramon Llull: Blaquerne (2007); Joan Vinyoli: Promenade d’anniversaire (1990); Miquel Bauçà: Rue Marsala (1991); Miquel Martí i Pol, Joie de la parole ( 1993); Ausiàs March: Chants d’amour et de mort. Chant spirituel (1994); Quim Monzó (1994)

Traduccions al català
* Kamasutra català, traducció / adaptació al català modern del text medieval català Speculum al foder, anònim ( 2001)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

UN PARDAL

Un pardal va irrompre per la finestra oberta
i ve a posar-se a les tovalles, tocant al bol.
Aquest ésser atemorit era Francesc,
una bola càndida i porosa,
que va resistir la turbulència;
l’amic del sol i la lluna,
el fill de la renovació.
En el bec, tenia un missatge
dirigit a un tal Ramon.
I a les plomes la dolçor de Clara.
Va passar dos dies amb nosaltres,
el temps necessari
per fer-nos una idea
del cos gloriós.

El paraigua del pastor

Al Pirineu aquest company de llegenda s’estila de color blau; a les muntanyes basques negre, i als Alps vermell. Símbol venerable del pastor; com la boina, el ganivet i el bastó, l’antic paraigua perdura, ardit, servicial, seguint protegint l’home del sol, de la pluja, del vent, i fins del llamp, quan de sobte en les altures amenaça la tempesta.

“Allà dalt, deixat obert pel sol, serveix de barrera, les bèsties li tenen por”, em precisa Vicenç Burc. Ell es capté cara a la pendent, el pes del cos retingut pel bastó, el pom del paraigua extret en el clot de la mà. Les seves crides reiterades ressonen en el xim-xim d’aquest matí fresc de tardor. A cada senyal, el gos s’apressa i va a apostar-se més amunt del ramat, atent. Les ovelles desfilen atapeïdes al llarg de la bardissa i fan pinya en una ona espumosa, abans de lliscar lentament cap al sot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!