Emigdi Subirats i Sebastià

Susanna Rafart i Corominas va nàixer a Ripoll el 1962. És poeta i autora de prosa de ficció i d’assaig. Llicenciada en Filologia Hispànica (1985) i Filologia Catalana (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de Llengua i Literatura. Realitza crítica literària en diverses publicacions.

* Col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació, com ara el diari Avui, la revista Caràcters i diverses cadenes radiofòniques.
* Entre els seus llibres de poesia cal destacar Pou de glaç (2002), guanyador del Premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004) i Baies (2005).
* La seua obra poètica ha estat inclosa en diverses antologies i traduïda a diferents llengües. Aquesta faceta poètica es completa amb traduccions de les obres d’Yves Bonnefoy, Dino Campana i Salvatore Quasimodo.
* També ha publicat obres de ficció, entre altres La inundació (2003), Les tombes blanques (2008) i Un cor grec (2006).
* Ha publicat diversos llibres infantils.
* La seua obra ha estat guardonada amb diferents premis: 1979 Premi Extraordinari de Poesia de les Valls d’Andorra; 1995 Senyoriu d’Ausiàs March; 1999 Ciutat de Palma; 2001 Carles Riba; 2006 Premi Cavall Verd de traducció poètica per Obra poètica de Salvatore Quasimodo; 2004 Premi Crítica Serra d’Or; 2008 Premi Qwerty BTV; 2010 Premi Rovira i Virgili; 2012 Premi Cadaqués a Rosa Leveroni

Obra poètica

* 1996 Olis sobre paper; 1997 A cor què vols; 1999 Reflexió de la llum; 2000 Jardins d’amor advers; 2002 Pou de glaç; 2004 Retrat en blanc; 2005 Baies; 2010 L’ocell a la cendra; 2011 La mà interior; 2013 La llum constant

Contes infantils
* 1993 Els gira-sols blau, 1995 El pirata 101

Reculls de contes
* 2000 La pols de l’argument; 2003 La inundació; 2008 Les tombes blanques

Dietaris i assagística
* 2006 Un cor grec; 2011 Gaspara i jo; 2012 Els xiprers tentaculars. El paisatge en l’obra de Maria Àngels Anglada

Traduccions
* 2006 Principi i fi de la neu (Trucs i baldufes) , Yves Bonnefoy; 2007 Aforismes, Leonardo Da Vinci; 2007 Cants órfics, Dino Campana; 2007 Obra poètica, Salvatore Quasimodo (amb Eduard Escoffet)

Traduccions de la seua obra
* 2005 Πоеэия (al búlgar); 2005 Molino en llamas (al castellà); 2005 Pozzo di neve (a l’italià); 2006 Moulin en flames (al francès)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

jardins d’amor advers
Com serà el goig urgent del gira-sol
buscant la llum que en puny haurà d’estrènyer
tota la carn i l’oli per atènyer
mentre madura el camp com un llençol?

Com serà el front del pagès desimbolt
que pensa vivament sobre la penya
quin núvol li serà la contrasenya
que marqui guillotina al juliol?

Cremat d’amor, per mans jo tinc espigues,
creixença a sol batent sota la carn,
arena en bosc de tigres i el basalt

humit com un secret umbilical:
tot és a punt de perdre’s sobre l’arn
si no reculls el vi de les ortigues.

Retrat en blanc

Res no tenyeix la fe
dels teus marjals obscurs,
plens de moreres negres,
sintaxi dels insectes;
no puc deixar de creure
que els meteors que es mouen
als pensaments que amagues
recorren l’avarícia
de sediments poblats,
resolen l’aventura
d’allò que queda en tu
quan beses refundant
un vell amor invicte,
i la llum que ens separa
és l’istme inesborrable
dels nostres continents.

*

Baldament l’hora encunyi l’or altívol
de les aranyes de la soledat,
atònites de sendes arbitràries
en el batec sempre efluent de l’aire,
no puc sinó intentar inventar-me els mapes
amb traços obsedits que sols s’esguerren
fundant ciutats de llum als teus cabells,
i en l’èpica guanyada del teu mite,
buscar el tresor com únic argonauta.

*

Menteix l’ortiga al jonc, l’arrel a l’aigua,
menteix l’arç a la vinya, el foc a l’aire,
menteix la veu a l’arc que la retalla,
menteix l’ona a l’escata que perllonga
el tímid sol d’abril damunt les pedres.

Penya-segats amunt, les mans dels homes
palpen miralls per posseir les ombres.

*

Nit en blanc: les paraules sostenen
la ficció del dia que se’n va.
Coneixeràs revolts de llargues carreteres
i esgotaràs l’angoixa amb la velocitat.
Ara, a casa, arriba el teu hivern.
Deixa que marxin les aus del teu coratge,
despulla’t bruscament i abraça el cos
de la neu fosa que t’espera.

*

JARDÍ DE SHAKESPEARE

No et diré, pel teu art,
d’on han sorgit els arbres
que s’avancen com les gralles als teus anys.

Aquí tens la mandràgora i la rosa,
l’arç de la lluna, el gerd i l’albercoc,
i encara les violes greus sense designi,
perquè quan, tot perdut, ja res no t’assenyali,
puguis cavar la gràvida esperança
dels dies que vindran.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!