Emigdi Subirats i Sebastià

I

L’art de la paraula ens retrata l’ésser:
sublima creació d’un discurs contundent!
– El logos humà, la retòrica de la parla,
l’eloquència sana de la ment humana”-
L’estoica filosofia: les arrels del coneixement,
la moderada expressió de la conversa.
La font de la saviesa més arrelada,
– gnoseologia d’escèptica creença,
quan la veritat esdevé l’essència del pensament-.
L’ús modulant de la parla a cada lapse
genera empatia i arrela els fonaments.
El vers que engreixa la més bella poesia,
crea el dolç epigrama que venç en nostra vida!
La política salvatge i conspirada
senyala corruptel·la i declivi permanent!
L’exili conrea lloable remembrança,
la llengua llatina és l’eina del record.
L’orator ideal preserva el llenguatge cabdal,
el genus grande l’ha fet seu arreu del continent,
les dunes ondulants ens marquen el moment.

II

La llengua llatina és l’eina del record,
del Laci romà és son més preuat tresor!
La parla de Marcial s’escriu en epigrama,
la de Cèsar es difon a cada indret.
El bon parlar al Senat tan predilecte,
on es conspira amb armes tan letals.
La retòrica tira els dards a Catilina,
les Filipiades destrossen el dictador.
Verres desterrat de l’illa tirrena,
per la bella oratòria que tant val!
Rural per la naixença i hel·lè en la creixença,
les urbs que aporten dots ben culturals!
La moral ingent d’un orator que es preua,
amb el perill de mort tothora tan present.
Ell parla de la vida i de la filosofia,
arrel de poesia per tot omnipresent.
La maldat de la ment, la força és tan bruta,
la parla sucumbeix davant l’espasa encesa,
i el cor ja diu adéu quan l’ànima expira.
Les dunes ondulants ens marquen el moment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!