Poemes Matí i Lliures

MATÍ

El jorn s’endega amb enteresa,
matí de mercat amb gent feinera,
la fruita més fresca i la conversa,
la parada sana ben arreglada.
I el bell parlar de nostra terra,
i el fruit de l’horta més ufana,
i el consell de cuina impagable,
i el sol d’estiu que escalfa,
i la plaça fa goig quan és ben plena.
Dimarts de bona fruita font de vida,
de client fidel I comerç amable.
Dolç i sa el dematí del meu poble!

LLIURES

Ens sentíem badívols amb la flaire
olorosa de la bella magnòlia blanca,
imatge virginal com el somriure
d’un esquirol silvestre sempre lliure,
que ens guaitava mentre buscava
l’amagatall de la seua certesa.

L’eco de la serra responia missatges
ufans que s’incrustaven en el nostre ésser,
instant en què la natura retratava la vida plena!

De nou, sense aturada,
retornava l’ombra allargada d’uns arbres
fecunds que aportaven fresca,
eren el guia del camí de l’existència.
Travessàvem senders, trepitjàvem paratges,
respiràvem la puresa de la verdor interna,
i sentíem els càntics de moixons autònoms,
suau enyor de vida dolça!

El furor del cor s’adreçava als humans,
a les cabres ibèriques que pasturaven felices,
i al volar de l’àliga imperial tan suprema.

Els pobles de muntanya buits d’alès,
revivien amb anhels humans incandescents,
dolç espill de la nostra passa ben humana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *