Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 de juliol de 2020
0 comentaris

Poetes catalanes (51): Rosa Fabregat

Rosa Fabregat i Armengol va nàixer a Cervera el 1933. És una veterana poeta, novel·lista, narradora i assagista. És membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.

* L’any 2017 El Govern de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el Premi Sikarra i la Medalla al Mèrit cultural de l’Ajuntament de Lleida.
* Es va doctorar en Farmàcia i es va especialitzar a Alemanya. Va ser directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica,
* La seua professió de farmacèutica l’ha portat ha publicat assaigs i articles sobre aquest tema.
* Va ser col·laboradora habitual en nombroses publicacions periòdiques, com ara el Diari de Barcelona, El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques. Després de rebre el Premi Vila de Martorell (1978) amb el llibre Estelles va començar a publicar poesies.
* És membre d´associacions ben diverses: Associació d´Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club, l´Ateneu Barcelonès, o altres com Dones en Església, l´Ateneu Popular de Ponent, la Societat Catalana d´Història de la Farmàcia, la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, així com a col·laborar amb el Departament de Lletres de l´Institut d´Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
* Fabregat aplega la seua obra poètica entre 1953 i 1993 al volum d’obra reunida Ancorada en la boira. Aquest volum suposa l’inici d’una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003). Entre altres, han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l’aigua (2008).
* Com a narradora ha publicat: Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984), La dama del glaç (1997), que inclou l’obra anterior i Pel camí de l’arbre de la vida, Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, El turó de les forques (1983), i Francina i la providència (1995).
^La seua ha estat traduïda a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès.
* També ha estat inclosa a nombroses antologies, d’entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima
dels àngels de Rilke, closa en la natura.

La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera
que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.

I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

MARINA

Com un espill perdut
davall d’onada et veig
sortir de l’aigua,
fins a copsar el meu clam
de bruixa i fada.
Sóc vella pell de taronja
i de magrana, somriure
brollador dins l’aigua.
Cremarem fulles seques
del capvespre i el nostre foc
cavalcarà damunt la cresta blanca,
ocell amagat dintre el meu
cau d’escuma. El doll encès
del cel rogenc s’esmunyirà
suaument sobre la pell colrada.

Prada, 1978

*

Carn en la carn.
Desig. Amor.
El riu d’esperma
puja el camí
convuls i tebi
a la recerca
del desitjat cancell.
La porta és ajustada.
Camí del cos amunt.
L’òvul tria i escull
la fràgil serp minúcula.
La que farà saltar
la balda de la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!