Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de juliol de 2020
0 comentaris

Poema Proclama encesa


A l’horabaixa s’enlaira el nostre ànim complaent,
som gent que viu la nit amb tot l’anhel.
És la vesprada permanent d’un jovent
que llença pensaments a l’aire tostemps,
el vespre xafogós que crida a gresca,
en un estiu que somriu de menester.
Avui, al capvespre, tot llueix ben alt al cel
penyora de festa que el silenci enfonsa.
És hora de crepuscle, de fosca allunyada
i alè que reviu il.lusions perennes.
La tarde que ens cuina el somni saborosament,
el de tots els temps quan l’ànim se’ns esvera.
Una tarda somrient amb tots els accents
que fan de la parla “proclama encesa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!