Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

13 de juliol de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (50): Joan Margarit

Joan Margarit i Consarnau va nàixer a Sanaüja (Segarra) el 1938). És poeta i arquitecte,catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va estudiar arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi.

* Es dóna a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. A partir del 1980, inicia la seua obra poètica en català.
* L’any 1987, amb motiu del mil·lenari de Sant Just Desvern, l’Orfeó Enric Morera va estrenar la seua Cantata de Sant Just, ciutat on resideix.
* El 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seua obra Casa de Misericòrdia, i l’octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia. També ha rebut el Premi Jaume Fuster (2015) i el Cervantes (2019).

Llibres d’assaig
* Noves cartes a un jove poeta (originalment en castellà) (2009)
* Per tenir casa cal guanyar la guerra (autobiografia). (2018)

Obra poètica
* Cantos para la coral de un hombre solo [1963], Doméstico nací (1965), L’ombra de l’altre mar (1981), Vell malentès (1981) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia), El passat i la joia (1982), Cants d’Hekatònim de Tifundis (1982) (Premi Crítica Serra d’Or de poesia 1983), Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe (1983), L’ordre del temps (1985), Mar d’hivern (1986), Cantata de Sant Just (1987), La dona del navegant (1987) (Premi Crítica Serra d’Or de poesia 1988), Llum de pluja. (1987), Poema per a un fris (1987), Edat roja (1990), Els motius del llop. (1993), Aiguaforts (1995), Remolcadors entre la boira (1995), Estació de França (1999), Poesia amorosa completa (1980-2000) (2001), Joana (2002), Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Càlcul d’estructures (2005) (Premi Crítica Serra d’Or de poesia 2006), Casa de Misericòrdia (2007) (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles) (2007). Misteriosament feliç (2008), No era lluny ni difícil. (2010), Es perd el senyal (2012), Poemes d’amor (2013), Des d’on tornar a estimar (2015), Un hivern fascinant (2017)

Obra poètica traduïda
A l’anglès:
Tugs in the fog, versions d’Anna Crowe (2006), Barcelona final love, versions d’Anna Crowe (2007), Strangely Happy, versions d’Anna Crowe (2010), In person 30 poets (Antologia de poetes editats amb CD, 2008), Being Human (International Selection with emotional power 2011), New Letters to a Young Poet (Swan Isle Press, Chicago 2011)

A l’alemany:
Joana und Andere Gedichte, versions de Juana i Tobias Burghardt (2007)

Al rus:
Ogni magnoveni (Llums dels instants) (2003)

A l’hebreu:
Meolam lo raïti atsmí ievaní (Mai no m’he tingut per grec), versions de Shlomo Avayou ( 2004)
Mabat Ba-Mara Ha-Penimit (Els ulls del retrovisor), versions de Shlomo Avayou ( 2008)
Ze lo haya rajok ze lo haya kashe (No era lluny ni difícil), versions de Shlomo Avayou ( 2011)

Al portuguès:
Casa da Misericórdia, versions de Rita Custódio i Àlex Tarradellas (2009)

A l’euskera:
Miserikordia Etxea, versions de Juan Ramón Makuso, (2009)

Altres llibres
* Joan Vinyoli. Poemes; pròleg i selecció de Joan Margarit. Barcelona: Proa, 2014

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

L’ombra de l’altre mar
Hauràs de tornar a escriure
l’obscur epíleg de la teva lògica,
ja que ignores, encara, noms d’ocells
I d’eines oblidades de conreu.
El déu de les mans buides ha tornat
cercant el que no has escrit encara.
Hauràs de prendre al desencís la pròpia,
desitjada grandesa, ja que, sempre,
a les teves històries hi surten
columnes i ponents,
un vell costum de solitari.

Recull
Recull el patrimoni del matí
damunt la sorra on els petits cargols
mostren la simetria
de l’espiral, centre de llur bellesa.
Mira dins teu: petxines de la nit,
nacre de la claror, roc del silenci.
Tot trencat per tempestes de la llum
i retornat amb cura a les arenes
d’aquest tardà coneixement de tu.

Coneixement
Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d’on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

Hauràs de tornar a escriure
Hauràs de tornar a escriure
l’obscur epíleg de la teva lògica,
ja que ignores, encara, noms d’ocells
I d’eines oblidades de conreu.
El déu de les mans buides ha tornat
cercant el que no has escrit encara.
Hauràs de prendre al desencís la pròpia,
desitjada grandesa, ja que, sempre,
a les teves històries hi surten
columnes i ponents,
un vell costum de solitari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!