Anna-Maria Ticoulat i Coll va nàixer a Maó el 1942. Es llicencià en Peritatge Mercantil a l’Escola d’Alts Estudis de Barcelona, va ser professora del Sistema F. Martí de Gili. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, és Madona de Justícia, Cònsol de les Illes Balears i membre corresponent de l’Acadèmia d’Arts, Lletres i Ciències d’aquest Capítol. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya de 2011.
* Ha publicat vint-i-tres llibres de poesia : “SOMNIS REALITZAT” (1988), “BAIX DE LES ESTRELLES” (1989),«ENTRE ELS RAIGS DE LA LLUM» (1990), “ROSES EN EL TEU BRAÇ” (1991), “LLAR DE POEMES” (1992), “TAROT D’INSTANTS” ( 1994),“COM UNA ESPIRAL” (1995), “ARBRE DE L’UNIVERS” (1997), “MARAGDINES” (1998), “MITES DEL SOMNI MEGALÍTIC MENORQUÍ” (1999), “PECAT DE SOBREVIURE” (2001), “LA MAR I MENORCA” (1993), “ANAGRAMES” (2002), “SAL VERGE” (2004), “AIGUA MARINA” (2008), “MALVA ROSA” (2014), “CAMÍ DE CAVALLS MENORQUÍ I RUTES INTERIORS” (2015). «EL ESQUELET DEL TEMPS» (2016), «CALIDOSCOPI DELS SENTITS» (2016), «LA FINESTRA CURIOSA» (2016), «LES QUATRE ESTACIONS MÀGIQUES» (2017), «LA VENTANA CURIOSA» 2018, «UN PARADÍS DE VERSOS PER INFANTS» (2017), «EL ESQUELETO DEL TIEMPO» (2018),
* Ha estat guardonada amb vuitanta-quatre premis de poesia arreu dels Països Catalans. En els Jocs Florals de Muntanya d’ A.E. ICÀRIA guanyà la Viola, l’Englantina i l’accèssit a la Flor
Natural el juny de 1995. I en els Jocs Florals de la Ciutat Vella de Barcelona guanyà la Flor Natural, la Viola i l’accèssit a l’Englantina el juny de 1997, llavors guanyà la Flor Natural i l’Englantina el juny de 1998 i és proclamada MESTRA EN GAI SABER. També obté el MESTRATGE de Poesia Viva el 1994, i és MESTRESSA DEL NOBLE RIM del Capítol Nobiliari el 1996.
Aconsegueix també la Flor Natural 1997, la Viola 1998 i l’Englantina 1999 en els Jocs Florals de Calella i el premi Maria Cardona de Calella. MESTRA EN GAI SABER de Nul·les (Plana Baixa) obté la Viola i l’Englantina l’octubre de 1999 i la Viola l’octubre de 2000. També obté dos segons accèssits amb el recull “Arbre de l’univers” 1995 i “Pecat de sobreviure” 1996 i el primer premi Caterina Albert i Paradís de Poesia 1998 amb el recull “Aigua Marina”. És finalista del I Premi
Gorgos de Poesia 1998 amb el recull “Sagetes de la ment” , obté un accèssit de la XXI cartell de Premis de la Nit literària Andorrana, premi Grandalla de poesia 1998 amb el recull “L’Esquelet del temps” i aconsegueix el primer premi de la XXIV edició cartell de Premis de la Nit literària Andorrana, premi Grandalla de poesia amb el recull “Anagrames” (Anagrames-Cavall de Troia) 2001.
Aconsegueix el primer premi de la XXVI edició cartell de Premis de la Nit literària Andorrana, premi “Grandalla” de poesia amb el recull “Sal verge” (Cràter – Sal Verge) 2003 i també aconsegueix un accèssit de la XXXV edició cartell de Premis de la Nit literària Andorrana, premi “Grandalla” de poesia amb el recull “Calidoscopi dels sentits” (Arc Iris de la Vida i Calidoscopi
dels sentits) 2012 . En els Jocs Florals de la Tardor de ACA ha estat guardonada amb la Viola i l’Accèssit a la Flor Natural 10-11-2013. En el XII Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós amb el recull “Muntanya avall” obté el primer premi. Obté un accèssit del Premi “Grandalla” de poesia a Andorra 2015 amb el recull “La finestra curiosa” (La finestra misteriosa i Essències de les ciutats del món).Primer premi «Amatiste» del Museu Etnològic del Montseny amb el títol »El saló
de les sequoies» 2018. En el XVII Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós amb el recull “Flors Exòtiques” obté el primer premi.
* Va prendre part en l’Homenatge a Ausiàs March que va retre la Universitat de la Sorbonne de París a la salle Liard, com a poeta i rapsoda, el març de 1997. També ha participat en el IV Encuentro Internacional Bienal de Capítulos en la Universidad Georgetown de Washington,
D.C., Poesia Hispana als E.UA, jornades poètiques-acadèmiques com a ponent i
poetessa l’octubre de 1997.
* Ha col·laborat a ràdio Cope en el espai “Esquitx”, a la tv. autònoma de Ciutadella en diversos espais, en el diari i en la revista del diari Menorca, el setmanari Cap de Ponent, el setmanari El Iris, el setmanari La Veu de Menorca, la revista Mira, Ciutadella de franc…, Retalls de festa, el bolletí d’informació agrària FAGME de l’illa de Menorca, Rissaga, la revista Nissaga i Pòrtic de Nadal del Capítol Nobiliari de Barcelona.
* La Fonoteca de Catalunya “Fundació Jaume Font”, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha recollit la veu de l’autora i la seva biografia el setembre de 1994. I li ha estat atorgat el “Flabiol de Bronze” de Cultura, com a Ciutadellenca de l’any 1994.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
ESTRELLES DE NADAL
Una nit clara resplendeix joiosa
en el camí que va vers a Betlem
i un cometa estén la cua d’or
que fulgura damunt d’un vell estable.
els pastors s’encaminen vers la llum
que els mana anar endavant amb un fulgor
hipnòtic que ara els crida internament
per adorar aquella criatura.
Uns pares tendres que endivinen l’alt
misteri que els envolta per l’Infant
com la promesa que redimirà
aquest món com el fill de Déu fet home.
Un fascinant moment on es descriu
el naixement del reis de reis que viu
al llarg d’aquesta història del món!
TIGRESSA
Per què el món m’ha confós com papellona
que just té vida al llarg d’un sol estiu?
Si sóc tigressa que travessa l’ona
del mar tempestuós, talment un riu.
Però cega, pels raigs de la nit bruna,
em llambrega la mítica fortuna.
Per això vaig perduda entre la llum
i no trobo el fetitxe que em fascina,
mes segueixo el vestigi d’un perfum
que em projecta l’olfacte de felina.
I em sento viva al mig d’un laberint
i sense petja amb guio per l’instint.
Perquè el mapa, que em marca la sendera,
damunt el cos el porto tatuat
imprès sobre l’enigma que m’espera,
en les ratlles secretes del meu fat.
I així camino per l’abisme encara
rere la fosca i l’alba clara.
Jo sóc una tigressa en solitud
que visc en el meu bosc d’inquietud.
Sé que rastrejo el bon camí qur rima,
amb l’amor famolenc, que ara em sublima!
UN NOU ADVENT
Un nou advent dibuixa un cel de llum
que il·lumina el camí que va a Betlem
on es farà el prodigi renovat
del naixement de l’únic fill de Déu.
El camí és llarg, Maria resta exhausta,
i sent dolors de part al seu sant ventre
que desferma els lligams del cos de mare,
perquè respiri el Nen l’aire de vida.
I el Nen obra les portes de l’amor
amb un somrís de sol dins la nit fosca
que irradia la gràcia infinita
de la seva bondat arreu del món.
I jo l’adoraré amb tota l’ànima,
com l’àngel vetlla el seu repòs diví!
LES PORTES DE L’INFERN
Sobre el llençol de calma de la mar
els ulls del cel reposen sobre el blau
que reflecteix la llum misteriosa
de l’infinit que serva tots els homes.
Però les portes de l’infern conspiren
per obrir-se de bat a bat i els àngels
caiguts desfermen folles tempestats
per enfonsar els vaixells curulls de vides.
Les ones prenen força sense límit
que genera el corrupte Lucifer,
com la més sorollosa i vil venjança
que provoca al Senyor de l’univers.
Però els ulls càlids de la bondat
apaivaga la fúria del mal
i torna aquella calma dels seus ulls divins!
RITUAL ESÒTÈRIC
S’aixeca el dia amb rajos lluminosos
que inflama aquest espai de foc etern
i el sol fa un ritual tan esotèric
que desperta els sentits de Ciutadella.
Destil·la l’aire un baf de flama viva
que ens envolta de gran il·lusió.
La sorra inunda places i carrers,
els cavalls de sang noble també dansen
als ritmes que els fan els cavallers,
i amb les gales de festa amplen de joia
els cors amb el dinàstic protocol,
com un regal diví que ve del cel.
Ciutadallencs, tots a una amb una sola veu,
cantem amb força: Visca sant Joan!
VALUOSA OFRENA
Percebo la inspiració de Riba,
Maragall, Verdaguer, Espriu i Torres…
Com una font que neix lliure del ventre
del cor que amara les idees seques
amb l’abundor del seu cabal fecund.
Com un miratge ple de llum que em parla
i em besa el front des de l’eternitat.
Com la més valuosa ofrena viva
que el seny hagi rebut en aquest món.
Perquè sóc com un brot que surt de l’arbre
viu i fecund de la literatura!
MISTERI DE LA PAU
Devora el mar passejo sense pressa
mentre respiro un fresc alè de pau
que m’emplena els sentits d’un nou caliu
i em desperta d’un son d’indiferència.
Obro els ulls en silenci i lentament
per percebre la mítica carícia
que em transforma tot d’una el tarannà
tant de temps adormit sense resposta.
Devora el mar em sento revifada,
com si m’haguessin injectat l’eufòria
i fos aquella dona emprenedora
que capgirava el món d’una embranzida.
Em sento nau que el vent infla les veles
i navego veloç sobre les ones!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!