L’escultor ebrenc Innocenci Soriano-Montagut Ferré (Amposta, 1893 – 1979) va ser un dels grans amics de Francesc Llop i Marqués, amb el qual va compartir tota mena d’inquietuds en anys de plenitud artística. Va avalar la seua obra en tot moment, així com va ajudar a difondre-la arreu de Catalunya, també a la riba baixa de l’Ebre. Va ser un artista molt complert: escultor, dibuixant, pintor, aquarel·lista i imatger . Val a dir que a part de la seua extensíssima obra artística destaca el seu treball com a professor de Belles Arts, catedràtic i acadèmic.
El seu pare, Alfons Soriano, disposava d’un petit taller de fusteria. Soriano-Montagut va iniciar la seua afició a l’escultura de ben menut, quan jugava a la vora del ríu i modelava figuretes amb el fang. Aquest és el primer lligam curiós amb el pintor campredonenc, el qual també solia empastifar les parets de la seua humil casa de naixement amb menudes creacions de fang.
El jove ampostí als dotze anys va entrar d’aprenent al taller de l’escultor Ramon Sabater i a les nits anava a dibuixar al taller de Ramon Cerveto. Va donar proves palpables del seu talent fet que el va portar a què el 1907 va començar a treballar a un taller d’imatgeria de Barcelona i a les nits anava a classe a Taller d’Arts i oficis Artístics de l’Escola Llotja, on va coincidir amb el pintor Joan Miró.
L’any 1915 es va convocar l’Exposició Nacional de Belles Arts. Va començar a modelar la figura d’un home nu, però com se li va acabar el fang i no disposava de mitjans econòmics per comprar-ne més, va decidir deixar-lo en un tors. Després el va passar a guix i el va presentar amb el nom de Tors d’home. Aquesta obra va ser premiada amb la tercera medalla i va ser el primer guardó de la seua vida. A partit d’aquí endegà una carrera d’èxit, no exempta d’entrebancs. Va llogar un taller menut al carrer Ferraz, on es va volcar en la seua feina. La seua vida s’anava consolidant entre premis i encàrrecs. L’any 1921 va guanyar el Concurs Nacional amb la creació del bust de la infanta Beatriu, filla del rei Alfons XIII, premi que va obrir-li les portes del Palau Reial per modelar-hi del natural el bust, aquesta obra es conserva al Palau Nacional.
Durant la dècada de 1920 i 1930 es va anar guanyant un nom en l’àmbit artístic, fet que li va permetre obtenir el 1933 una beca per a l’especialitat d’escultura a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, que va permetre durant un any viatjar per Europa, Egipte i Turquia.
El 1935 va fer un pas endavant decisiu en obtindre la plaça de professor de modelatge a l’Escola d’Imatgeria de Salamanca, on compaginava la docència amb l’escultura. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, l’any 1940 va ser nomenat director de l’Escola. Deu anys després va guanyar en oposicions la plaça de professor de modelatge de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis artístics de Barcelona, mentre que el 1951 es va presentar a les oposicions convocades per accedir a la plaça de catedràtic de modelatge d’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i les va guanyar.
L’activitat que va desenvolupar a Barcelona durant aquests anys va ser intensa. Entre altres nombroses activitats, impartia cursos artístics al Reial Cercle Artístic en els quals va fer amistat amb el pintor campredonenc, que freqüentava els cursos de pintura al natural. La seua relació esdevingué molt propera.
Justament el 1963 tornava a unir profundament les seues carreres. D’una banda, Soriano-Montagut a l’edat de setanta anys es va jubilar com a professor. Havia esdevingut un gran artista i un creador fecund, l’art i l’ensenyament varen ser la finalitat fonamental de la seua llarga vida. Per l’altra, Llop complia 90 anys.
El crític d’art tortosí Francesc González Cirer, en una de les seues habituals cròniques sobre la figura de Llop, deixava escrit: Rutllava dolçament la seva vida, presentant exposicions a la Pinacoteca o enviant uns quadres a nacionals. Concursos dels primers vint fins als primers quaranta.En ocasions mostrava als tortosins la seva obra, en col.lectives de les Festes de la Cinta dues, en mostres individuals les tres altres. Foren homenatges al pintor absent de casa les mostres del cinquanta-set i del seixanta-tres al Cercle Artístic, exposant a Gamma la darrera vegada, l’any vuitanta. El seixanta-tres complia noranta anys, la claredat d’idees, la memòria, encara essent vives. Soriano Montagut, Maties Ballester i un grup d’amics de l’art de la ciutat duent a terme l’homenatge.
L’artista ampostí sentia l’escultura i la concebia íntegrament, com una filosofia i una meditació del món que va envoltar-lo, com una disciplica quotidiana de treball. Com a artista complert també realitzava dibuixos, gravats, aquarel·les i pintures a l’oli. Encara en vida seua, el Consistori de Tortosa l’anomenava fill predilecte mentre que el d’Amposta va col·locar una làpida commemorativa a la casa on va néixer el 1978. L’any següent li van donar el seu nom a la nova escola de primària que s’estava construint a la ciutat de l’Ebre.
Com a paral·lelisme més evident, a Campredó també van concedir el nom de Llop a un carrer cèntric de la població als anys 1970. Al tombant del segle XXI li van donar el seu nom al nou casal cultural en construcció, i anys després es va inaugurar la Sala d’art amb part representativa de la seua producció. Tots dos amics i grans artistes han estat valorats i apreciats a casa seua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!