Antoni Caba, el mestre de Francesc Llop

Antoni Caba i Casamitjana va ser un conegut pintor i retratista. Va nàixer a Barcelona el 1838, ciutat on va realitzar la seua carrera artística majoritàriament. Es va formar a l’Escola Llotja durant els anys 1850, en la qual va ser alumne de famosos artistes com: Gabriel Planella, Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale. Gràcies a una beca de la diputació va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1864 va inaugurar la seua primera exposició en aquesta ciutat en el marc de l’Exposició Nacionals de Belles Arts. Posteriorment es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts de París de la mà del pintor suís Marc Gleyre. El 1874 va esdevenir professor de “Colorido y Composición” de l’Escola Llotja, i entre 1887 i 1900 en fou el director. Durant aquest temps es dedica a realitzar retrats per a la burgesia catalana i barcelonina en particular, que van rebre el sobrenom de fotogràfics.
La historiografia artística situa la seua obra està relacionada amb el realisme pictòric amb influència del romanticisme. Va realitzar decoracions murals, entre altres llocs al Liceu, alhora que va ser un reconegut retratista, amb un estil molt sobri. El seu Retrat del pintor Joaquim Vayreda es pot veure actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi es conserven les següents pintures més importants com: El tribut del Cèsar, Còpia de El príncipe Baltasar Carlos de Velázquez, Retrat de Frederic Oliveras, Retrat de Maria Moret d’Oliveras, etc. Al Museu del Prado de Madrid es troba L’heroïna de Peralada. També hi ha obra seua al Museu d’Art de l’Empordà de Figueres, a la Galeria de Catalans Il·lustres i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va rebre la Medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
A l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts Llotja va tindre molts alumnes que van realitzar una notable carrera artística, entreels quals Joaquim Mir (Barcelona 1873-1940) i Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970).Es va fundar el 1775, inicialment les classes eren totalment gratuïtes i fins i tot es facilitava als alumnes el material que necessitaven. L’estímul es completava amb les beques i pensions de l’acadèmia que van permetre a molts d’ells el desplaçament a Madrid i a altres ciutats europees com Roma i París, on principalment es dedicaven a la còpia dels grans mestres, pràctica molt utilitzada a l’època. L’ensenyament impartit va anar doncs evolucionant cap a les Belles Arts i el 1778 va passar a anomenar-se Escola de Nobles Arts. Al segle XIX es va fer un pas endavant amb la inauguració de la secció d’Arquitectura. L’any 1871 va crear-se l’Escola Lliure de Pintura, Escultura i Gravat que depenia de l’Acadèmia de Belles Arts. A finals del segle xix els estudis van evolucionar cap al modernisme. Van fomentar les bosses d’estudis que van suposar una bona embranzida per a artistes novells amb poc recursos com Francesc Llop.
El crític i professor d’art tortosí Francesc González Cirer va entaular una bona amistat amb el pintor campredonenc. Va fer ressenyes de les seues exposicions a la ciutat de l’Ebre als anys 1950 i 1960, i anys després a títol pòstum, en una* de les quals apuntava a la influència decisiva del mestre Caba i de l’acadèmia d’art esmentada en la formació del pintor nascut a l’hort dels Clots:
Després seria Llotja acollidora del nostre pintor, la Llotja d’aquell temps d’Antoni Caba, nom que molt després encara era viu a la seua memòria. Així rebia l’aire somniador d’un romanticisme; però l’amor a la natura corregia promptament l’ensenyança acadèmica.

* “FRANCESC LLOP, ARTISTA NOVAMENT TORNANT A CASA” de Francesc Gonzàlez Cirer (La Veu del Baix Ebre, 19-12-1989).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *