Poetes catalans (45): Artur Álvarez Boix

Artur Álvarez Boix va nàixer a Castelló de la Plana el 1957. És Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, cantautor, poeta, escriptor i artista plàstic. És professor jubilat.

* Ha estat cofundador del grup de cançó popular ADESIARA (1978-2010).
* Com a cantautor ha editat catorze treballs discogràfics propis o musicant versos de poesia aliena. També destaca l’extensa col·lecció de 20 CDs (EL NÚVOL POÈTIC) dedicada a musicar i cantar la poesia de 20 rellevants poetes contemporanis del País Valencià.
* Va ser guardonat el premi de poesia MIQUEL PERIS SEGARRA (Premis de la Mar) amb el poemari CARAGOLA el 2017.
* Ha realitzat algunes exposicions de pintura, així com alguns treballs de disseny gràfic.

Discografia
Amb Adesiara
25 anys després(2003)
En solitari
Deixa’m dibuixar-te un espai (2004) Castelló, triangulada plana (2007) (amb text del poeta Albert Vernet) Pols del meu camí (2008) (cantant i musicant al poeta castellonenc Bernat Artola)Paisatges (2010) (lletres i músiques personals) Hores baixes (2011) (editat i distribuït gratuïtament en la web oficial) A recer de la mar (2012) (cantant i musicant el poeta Miquel Peris) Entre versos i pinzells (2014) (dedicat a poetes i pintors contemporanis de les comarques de Castelló) 10 anys de versos i cançons (2014) A ritme de blues (2015) ( poemes de Miquel Artola i Miquel Peris i Segarra en clau de blues). [TRIBUT] (2017) (homenatge a la cançò d’autor) Bagatge (2017) (CD Recopilatori-ARTAL privat) Artur Àlvarez canta 10 Poetes contemporanis (2018) Policromia d’un adéu (2020).
COL·LECCIÓ EL NUVOL POÈTIC.
Col·laboracions Aquella nit de festes… 2003 (2003). Col·laboració d’ADESIARA amb el temes Avui és el dia, Per la mare natura i Paisatge amic. (Audiovisuals de Sarrià). La Escuela de la Selva-Vilafranca Solidaria (2012). Col·laboració amb el tema Paraules d’amor (J.M.Serrat). Arranjaments: Carlos Álvarez. Després vingué la música (2015). Antologia de poemes musicats de Manel Alonso i Català. Com una onada embravida-Poema musicat i cantat

Poesia

* A la Revista «AU» de Morella: Poemari Paisatge amic (1r. Premi certamen poesia de la revista «AU» de Morella -1985); Darrere les bambolines (2007); Les paraules oblidades (2008); Haikus (2009); Poemes i microassajos de la primera llum del dia (2012); Ponts suspensius… (2013). Poemes que complementen la narració (El Temps de Niculina) de l’escriptora Isabel Marín; 10 anys de versos i cançons (2014). Antologia poètica inèdita. Edició privada i numerada. (2017). Premi Miquel Peris de Poesia 2017. Premis de la Mar. 100 [TRIBUTS] en DO Major (2018). Amor i Fum (2018). ARTAL privat; Poesia contra el virus (2020).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

PORTA D’EMERGÈNCIA

T’afonaves,
pensaves que tot es perdia,
s’allunyava.
Que eres engolit
per la inèrcia d’un punt de fugida.
Res és alié.
En realitat,
cada naufragi revelava
una porta d’emergència,
un prospecte amb indicacions
per a surar,
per a seguir la singladura.

Tal vegada, la paraula
siga una mica més que un sospir.

RENÀIXER

Març comença a supurar
un cromàtic nèctar de vida,
badall de la sang
esculpint un univers de joia.

Llastrant l’energia de la paraula
en els vèrtexs de pètals i estams.
Enlairant els pits a la brisa
d’un policrom renàixer.
Negant l’habitacle existencial
d’horitzons i tendresa.

La ciutat dels dies,
malgrat la coïssor de l’ànima,
esbossa amabilitat en el gest.

TOT JUST

Tot just un gest,
un somriure al rostre.
Un espurneig als ulls
escampant pols enamorat.
Una carícia llançada
cap a la pell.
Una sentència amable.
Un bes infinit … la vida.

La resta és fum.

SEDIMENT

De fogositats, sigils, obstinacions,
he anat forjant el sediment
que el llast del temps ha segellat
en els replecs de la pell.
Un equipatge clandestí, intransferible,
que esculpeix el flux de la memòria,
com peixos de record solcant les marees
de la impertorbable eternitat del temps.
Un reducte d’història reflexiva
que transita les nits d’insomni,
colpejant l’estavellat onatge
de les argentades llunes d’estiu.
Un ressò llunyà, que irromp ferm
des de les abissals profunditats
de la cavitat ulcerada de fum,
on l’evocació amaga les despulles.
Un ardent sediment,
amanit amb l’entelèquia de la paraula

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *