Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

4 de juliol de 2020
0 comentaris

Joan Fabregat i Francesc Llop, mestres del retrat

El pintor Joan Fabregat (Barcelona 1882-1955) va ser un dels grans mestres catalans del retrat, així com un dels màxims col·laboradors de Francesc Llop des dels seus inicis pictòrics. Va veure la primera llum a Sitges al juny de 1882. Els seus pares s’estableixen al capicasal en la seua noiesa, quan ell ja va donar mostres de tindre una gran afecció al dibuix. Es col·loca com a gravador a una orfebreria mentre a la nit assisteix a les classes de l’Acadèmia de Belles Arts. Es va fer soci de l’Ateneu Obrer, on va entaular l’amistat íntima amb Llop, a la vegada que rebia la formació acadèmica d’un dels millors dibuixants i professors d’art catalans del moment, Nicanor Vázquez.
Tant el sitgetà com el campredonenc entenen l’art d’una manera global, tenen interès per la literatura i la poesia, també per la música car Fabregat freqüenta l’Orfeó català. La tertúlia dels 4 gats esdevé l’indret ideal per formar-se culturalment, a part de conèixer molts grans mestres de la pintura com Rusiñol o Nonell.
Marxen plegats a Mèxic el 1901. Llop tenia 28 anys, però Fabregat només 19. Els acompanyaven 26 joves artistes que tenien ganes de mostrar el seu talent a l’altre costat de l’Atlàntic. Qui va realitzar una carrera artística més considerable va ser Josep Rocabruna i Valdivieso (Barcelona, 1879 – Mèxic, 1957), gran violinista i professor de música, animador de la música mexicana de la primera meitat del segle xx.
Fabregat i Llop tenen una trajectòria molt paralel·la a l’estat asteca. Es col·loquen com a decoradors d’esglésies i realitzen una tasca important a la catedral basílica de Guadalupe. S’interessen per tot tipus d’activitats artística i entren en contacte amb el nucli pictòric més important de Ciutat de Mèxic.
El pintor sitgetà va tornar a Catalunya el 1905, tot i que va tindre una curta estada i va voler establir-se de nou a Mèxic on va veure la possibilitat de fer una carrera artística de nivell. Es va casar amb l’Ana María Guinchard, membre de les principals famílies mexicanes. En tindre una estreta relació amb l’arquebisbat va destacar per la seua activitat decoradora en un gran nombre d’esglésies d’arreu de l’estat. Va aprovar les oposicions a la Càtedra de Dibuix de l’Escola Nacional Preparatòria, i va exercir a l’Escola de Mascarones, que li va permetre conèixer els intel·lectuals més importants de Mèxic. Com a professor de dibuix veia complert un dels seus grans somnis, el qual li va permetre tindre deixebles d’un alt nivell acadèmic, alguns dels quals varen fer una gran carrera artística.
Els problemes de salut de la seua dona varen forçar un canvi d’aires. Va tornar a residir a Barcelona durant tres anys, durant els quals va retrobar Francesc Llop, que s’havia instaurat a la ciutat a partir de 1914, després d’abandonar Mèxic el 1910 a causa de l’esclat de la revolució mexicana, i establir-se quatre anys a la capital francesa. Era un moment ja de maduresa dels dos pintors, que ja comptaven amb una producció paisatgista molt prolífica i s’havien guanyat un nom en el món de l’art.
Fabregat també passa per París una temporada llarga, ben situat econòmicament, i es dedica a l’estudi de la pintura i a la consulta d’obres d’art i de tècniques diverses.
Varen tindre una amistat molt íntima amb una llarga col·laboració artística. Els uneix la frase que els dedica el cèlebre pintor de la revolució mexicana, Diego Rivera: “obreros pintores decoradores, que habían trabajado por ser pintores de escuela”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!