Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

3 de juliol de 2020
0 comentaris

Santiago Rusiñol, clau en la carrera de Francesc Llop

El modernisme va ser un moviment artístic que va sorgir a tota Europa (Art Nouveau, jugendstijl, sezession ….) a finals del s. XIX i principis del XX. Esdevé en el seu origen un estil principalment arquitectònic que es va anar desenvolupant en altres arts plàstiques (pintura i escultura) així com en les arts decoratives, genuïnament urbà i burgès fruit del creixement industrial a les ciutats. El ferrocarril, la màquina de vapor, l’electricitat … van ser grans avenços tecnològics que van revolucionar l’arquitectura, i la resta de les arts plàstiques per sempre. El modernisme català no s’entén sense el moviment de ressorgiment de la cultura catalana anomenat Renaixença, i l’espectacular desenvolupament industrial i socioeconòmic. Gràcies a tot plegat sorgeix el moviment modernista, que es caracteritza per la seua concepció de l’Art Total, que serveix a la burgesia per identificar-se i expressar la seua voluntat d’avantguarda. D’aquesta època destaquen arquitectes modernistes com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, i molt especialment Antoni Gaudí amb la seua particular arquitectura orgànica. Amb tot, hem de fer esment d’alguns deixebles del geni reusenc com: Pau Montbrió, Joan Abril Guanyavents o Cèsar Martinell, que varen ser els creadors de magnífics edificis rurals com les catedrals del vi de la Terra Alta i el Priorat, o l’escorxador i el mercat municipal de Tortosa.
Quant a la pintura destaquen figures com: Ramon Casas, Santigo Rusiñol, Hermenegildo Anglada i Camarasa, Joan Brull … Tots ells estaven connectats amb l’avantguarda parisenca i mantenien les seues reunions a la taverna ‘Els quatre gats‘, que varen propiciar la primera exposició d’un joveníssim Pablo Ruiz Picasso.
La figura de Santiago Rusiñol (Barcelona 1861-1931) mereix especial atenció en aquest apunt quant a la seua íntima relació d’amistat amb el pintor campredonenc. Va instaurar les seues conegudes ‘Festes modernistes’ que van connectar la bohèmia catalana amb els diferents corrents de l’avantguarda artística. En 1892 va comprar una casa de pescador a Sitges. A l’any següent va comprar la casa del costat per donar naixement a la casa-taller que va nomenar Cau Ferrat (refugi de ferros forjats, que col·leccionava). Pel Cau Ferrat van passar molts pintors, poetes, músics de l’època.

L’amistat amb Russiñol va portar Llop a pintar els voltants de Sitges, molt especialment la població de Sant Pere de Ribes. A la imatge de dalt ens presenta la Costa de Garraf, un dels seus indrets predilectes. Comprovem en aquesta i altres obres com recorre camins d’esplendor cromàtica amb superfícies armoniosament pintades. Segona la crítica a voltes recorda el realisme quant a l’acurat color i l’ajustat dibuix, aprofitar de l’impressionisme els seus descobriments en llum i atmosferes o aproximar-se al joc dels millors paisatgistes; però tot allò dins del respecte a la natura d’una claretat de concepte i tècnica en el pensar i en la realització del quadre. L’estudi amb cura de la llum, servit per un color adequat, el porta a donar-nos amb una aconseguidíssima autenticitat cada moment de la vida del paisatge: alegre vigor primaveral de la vegetació, agobiant il.luminació de l’estiu, or i boires de tardor i aquesta claredat entenedora, envoltada en fredes lluminositats, del cor de l’hivern. Amb paisatges d’entonacions clares, on objectes i figures ofereixen un dibuix molt ferm i el color cercava sempre agradables armonies, amb valoracions molt estudiades i ben resoltes de la llum.

Ja hem fet cinc cèntims en apunts anteriors del fet que Llop formava part de la tertúlia d’Els 4 Gats, que aplegava la flor i la nata artística del moment. Rusiñol n’era un dels impulsors. En tornar el pintor campredonenc de les seues estades a Mèxic (1901-1910) i París (1910-1914) van tornar a tindre una relació molt estreta. El 1927 van fundar L’Arca de Noè, una entitat que porta el nom de l’embarcació que Noè va construir per salvar-se del diluvi universal. L’objectiu inicial era reunir socis el cognom dels quals correspongués a una espècie del regne animal. Les activitats eren diverses i incloïen visites al zoo, iniciatives de protecció dels animals, apadrinaments i l’atorgament del Premi Pantera i el Premi Gasela.

El darrer lligam pòstum entre els dos pintors amics l’hem portat a terme a Campredó. Al seu poble natal ja hi ha un carrer, un casal i una sala d’art amb el nom de Francesc Llop, en el marc de l’Any Francesc Llop es va donar el nom de Rusiñol a una plaça de la població, en reconeixement del paper cabdal que va exercir el mecenes modernista en la carrera artística del campredonenc més universal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!