Poetes catalans (41): Emili Gil i Pedreño

Emili Gil i Pedreño va nàixer a La Sénia el 1969.

* És autor de Tenebra (2014, Premi ICTINEU a la millor novel•la fantàstica en català); Perfum de tenebres (2001), Misteris fascinants (2002) i La Sénia extraordinària (2015).
* Ha pres part en reculls poètics col·lectius com Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001) i Dibuixant poemes (2016).
* Va ser representant del Consell de Joventut de Barcelona a Estrasburg (1988). Secretari de l’Associació de Joves Escriptors (1992-2000) en Llengua Catalana (AJELC).
* Ha treballat com a periodista a diversos periòdics del Maresme, coedità la revista Lovecraft magazine.
* Va fer l’exposició fotogràfica Ombres i tombes.
* Fou responsable de la secció «L’altra cara de la lluna», de la revista La lluna en un cove.
* Ha traduït obres de Poe, Nerval, Le Fanu, Stoker, Baudelaire, Lovecraft, Maupassant i Doyle. * Coordinador del taller Com es fa una revista de por? i lector editorial, s’ha capbussat en els fets paranormals dels Països Catalans.
* Catalunya encantada (2016), París, una guia màgica (2016), La màgia de Gènova, Triêua i Torí (2017), El convent (2018), Dimonis de mitjanit (2019) i Jules Verne, Tivissa i Amiens (2020) són els seus darrers llibres.
* Ha estat guardonat amb els premis: Guspira, Barcelona, 1988; Cap-Gros de Contes de Terror, Mataró, 1992; Cafè Tendur, València, 1995; Lluïsos, Vila-real, 1995; Casal Calassanç, Barcelona, 1996; Set plomes, Mollet del Vallès, 1997; Josep Trenchs, Vilallonga del Camp, 1997; Sant Antoni, Barcelona, 1997; Vila de Corbera, Corbera de Llobregat, 1997, finalista; Lluís de Montsià, Amposta, 1997; Les roses de Sant Jordi, Vilanova i la Geltrú, 1998; Salman Rusdhie, Barcelona, 1998; Alba Sant Jordi, Cunit , 1998; Conex, Barcelona, 1999; Víctor Mora, L’Escala, 1999, menció especial; Josep Trenchs, Vilallonga del Camp, 1999; Alba Sant Jordi, Cunit, 1999, finalista; Sant Jordi, Santa Bàrbara, 2000; Òmnium Cultural, Olot, 2000, finalista; Contes breus, Santa Perpètua de Mogoda, 2000, finalista; Ciutat de la Vall d’Uixó, La Vall d’Uixó, 2002; Vicent Beguer i Esteve, Torrent, 2003, finalista; IIIer ICTINEU 2011, L’Hospitalet de Llobregat, 2011, finalista, per la traducció d’Històries de terror, de Bram Stoker; VIIè ICTINEU 2015, L’Hospitalet de Llobregat, 2015, guanyador a la millor novel·la de gènere fantàstic escrita en català, per Tenebra; Premi extraordinari de Poesia Visual (integrat al XVè Premi Francesc Martí Queixalós), Reus, 2017; Francesc Català, (integrat als Jocs Florals del Rosselló), Perpinyà, 2018. Gran Medalla, (integrat als Jocs Florals del Rosselló), Perpinyà, 2018.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

«Renúncia i acceptació» (Triangle i Rombe).

Oh, déu de la Ignorància,
no suporto la teva presència.

He triat la tinta negra
dels teus ulls de gat, deessa Ignorada.

«A la cuina» .

Ens anomenaren marginals
i nosaltres, egoistes,
llençarem els pèls a la mar.
À la mer, ja se sap: a la merda!,
com en Charles Trenet.

«A l’Absenta»

Tendra amiga que sempre hi seràs,
de vegades no tangible,
però fidel com la Soledat,
la Tenebra, la Boira,
la Nit, la Pluja
i l’Amort.

així el meu cor batega melodies
als Dimonis de Mitjanit
que em lliures.

«La gamba»

A escola et digueren que de tu tot es podia aprofitar
llevat del rostre
que era lleig a matar

Ignoraven, potser,
que la teva faç era tan terrible
com ho és la veritat.

«Al no-res»

Els teus pits m’han parlat
de les salamandres,
mentre, turgents,
confessaven amors clandestins
en l’aire sepulcral
del nostre incest sublim.

«Rellegint Pla»

És tan fàcil llegir Pla,
és tan accessible Pla,
és tan pla, Pla.

«Ma pomme»

—Prenc una poma del mític arbre prohibit
i la mossego amb deler, apassionadament:
assaboreixo, golafre, el suc dels cucs—.

«La família feliç»

He trobat els ossos humans a la nevera de casa.
No són de ma mare ni tampoc de mon pare.
Són de la cabrona del setè que no parava de
molestar el meu germà petit.

«La nit del temps»

—Caminaré en la distància de l’espai—

I no sentiré res perquè
el sentiment serà total;

estaré embullat per
la Buidor del Temps.

«L’aranya»

Potser avui, per ventura, la teranyina màgica
estendrà simetries sota el foc del pleniluni
que entenebreix les ombres del capçal,
sota el llit, recorda,
existeixen realitats alienes a l’humana.

«Una cigarreta de benzina»
….
El teu riure esdevingué tragèdia,
les meves oïdes van sagnar crits muts,
dolor de vísceres oblidades
xisclaves boja, exigies
una cigarreta de benzina.

«L’àncora»

Els carrers de la capital són deserts, humits,
impenetrables:
guarden el misteri de nits de follia voluptuosa,
d’anhels íntims satisfactòriament consumats.
No dubtis doncs: tens l’àncora de l’amor
fondejada al sexe de París.

«In memoriam»

La nit, la lluna i els estels
fregaran el teu marbre
talment com ho feren
amb la teva carn.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *