Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de juliol de 2020
0 comentaris

Poetes catalanes (40): Carme Arnau i Orts

Carme Arnau i Orts va nàixer a Alfara del Patriarca (Horta nord) el 1958. És llicenciada en Psicologia i Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València. Diplomada en Professorat d’Eduació Bàsica. Ha treballat en diversos seminaris d’investigació educativa. Actualment, treballa de psicopedagoga en un institut d’educació secundària públic i és professora associada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de València.

* És una poeta que ha estat inclosa en les antologies: Elogi de la constància, Homenatge a Maria Mercè Marçal, Poemes d’un segle, Versos per a Marc, Homenatge a la paraula, Testimoni cívic de Santiago Bru i Vidal, Solcs de paraules, 20 anys de poesia a la Universitat, De formes i de poesia, Vosaltres les paraules.
* Col·labora en diverses revistes literàries i pertany al cercle poètic “Argila de l’Aire”.
* És autora dels poemaris: Bri de vols (1996), Clissar les hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005), Fragments de cel (2007), Bastir la mar endins (2008), En el desert dels meus ulls (2009), Aquest so entre el no-res i l’infinit (2016).
* Ha estat guardonada amb: Menció Honorífica del Premi de Poesia Ibn Hazn de la ciutat de Xàtiva (1998), IV Premi de Creació Poètica de Paiporta (2005), XII Premi de Poesia Paco Mollà (2006), Premi de Poesia Jordi de sant Jordi de la Vall d’Uixó (2007), III Premi Especial de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou (2008), Premi Poesia d’Alberic Francesc Badenes Dalmau (2014).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

ABSÈNCIA
El temps bastirà la cendra de les hores.
I l’aljub de la memòria s’omplirà de veus.
Les fulles eixutes, amb cruixits de clams,
enlairaran estelades de pols groguíssima.
I sota una immensa set d’absències
un esclat de records habitarà l’estança.
Però l’instant imprevisible de vols
ha d’arrelar el gàlip encés del desig.
Terratrèmol d’albades, clausura dels sentits.
Convertiran els somnis en un boscam de llum
que amb la lividesa de la distància es perd.
I a cada pas hem d’acceptar que tot és efímer.

ANSIA DE BLAU

L’estiu de flames s’allarga amb l’horabaixa.
El mar és una immensitat de llums i reclams,
l’espai rebel que banya amb un bufeteig de brises,
l’encoratjador de galions pelegrins vers el Nord.
El teu perfum de sals m’impregna i s’escampa.
La teua mirada ha retornat pels fons de l’aigua.
Aquesta imatge no té rostre,
només un somrís espurnejat a la barca.

Desconcertada he delerat el vol d’una gavina,
lleugeríssima lloba de mar que travessa blaus.
El meu desig s’esvaeix lentament en la nit,
com el mirall de les ones pels batecs obscurs.

I a trenc de l’alba,
sota les ales tèbies dels colors,
un brunzit suavíssim de llibertat
encén de nou ànsies de blaus.

BROLLS

L’horitzó dels blaus reflectirà el gris obscur dels núvols.
I un degoteig de sal, el trist presagi dels teus llavis.
La pluja de la tardor, amb la remor del naufragi
amerarà de desitjos el teu cos enyoradis.
I a mitja nit, més enllà dels somnis dels teus ulls
inventaràs paisatges de maragdes i roses.
Ara que t’endinses dins un fullam de cendra.
I sents fràgil el temps, sense ànsies ni odis.
Al racó de la teua cambra, un sospir escamparà
un instant de joia enmig de buits insalvables.
Les hores t’endolcen el coratge de la pell.
Desitges un broll de fúria i llum a les venes.

NODRIR

El prisma especular del record és un doll ardent
que sorgeix de la pupil·la. Per un instant, la passió
tendra i tímida encén la nit, l’univers d’aquells
que estimen intensament. L’obscuritat de l’hivern
entre onades ens farà tastar el gust a sal marinada.
L’atzar navegarà la impaciència continguda de les venes.
Sempre hem lluitat en condicions incertes. La paraula
és un fragment d’esperances en el bressol de la llum.
Nosaltres som la imatge d’una força inèdita.
Rodamons infatigables d’un desig compartit.
Hem après a adaptar-nos dins l’ull d’una agulla. La vida
es tornà espessa entre banalitats. La pluja metal·litzada
ens impregna de contradiccions complexes i absurdes.
Sovint hi ha una tendresa perduda en l’abisme més fosc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!