Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

1 de juliol de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (39): August Bover

August Bover i Font va nàixer a Barcelona el 1949. Resideix a Sitges. És un historiador de la literatura, escriptor, poeta i professor universitari. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984, amb una tesi sobre la novel·la anònima cinccentista Spill de la vida religiosa.

*Ha fet estades de recerca a la Universitat de Saskatchewan, Canadà (1976-77), i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, als EUA (1996-97), i ha estat professor convidat a la Universitat de Perpinyà i a la Universitat de Càller, Sardenya.
* Actualment és catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Barcelona.
* Les seues publicacions se centren en l’estudi de la literatura catalana de l’època moderna, especialment del segle XVI, la llengua i la literatura catalanes a Sardenya.
* És un estudiós de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons.
* Ha estat secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de la Generalitat de Catalunya (1988-2002), i s‘ha ocupat de treballs de referència dedicats a la catalanística internacional.
* És president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura des del 1995, any des del qual codirigeix la Catalan Review.
* Des de l’any 2016 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
* Ha publicat les obres: Estudis de literatura catalana: (segles XVI-XVIII), juntament amb Antoni Comas i Montserrat de Ciurana i Torrella (1985), Antologia poètica de Pere Serafí (1987), Josep Sebastià Pons (1990), biografia, Teatre (1990), Manual de catalanística (1993), La Literatura i l’art en el seu context social (2003).
* Ha estat traduït a l’alemany, l’anglès, l’espanyol, el francès, l’italià i el japonès.
* Ha efectuat lectures poètiques al Festival Primavera Poètica, de la Garriga, a l’Espai Mallorca, de Barcelona, al bar Es Pinzell, de Palma (Mallorca), al Claustre de Sant Francesc, de l’Alguer, i a la Universitat de Càller (Sardenya), al Dylan Thomas Centre, de Swansea (País de Gal·les) o al Salem Athenaeum, de Salem, Massachusetts (EUA).

OBRA POÈTICA
* Els seus poemes es troben en antologiess com Poesia al carrer. Haikús i tankas (2002), Llums i ombres del temps. Abecedari coral (2003), El llibre de les odes (2005) o Long Island Sounds Anthology (2011) i en revistes poètiques internacionals –com ara la publicació gal·lesa The Seventh Quarry–.
* En pèlag d’amor (1999), L’hivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006), Terres de llicorella (2008), Cloc (2011), Beabà.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Hivern
Sols queda dreta
la porta del cenobi
en l’erm desembre.

Masoaka Shiki (1867-1902)

Als bancals dormen
els ceps, sota la boira,
i a cada branca
d’ametllers i oliveres
hi floreix la gebrada.

Dins la barraca,
quan el serè t’acuita:
fum de redolta,
només quatre avellanes,
potser un got de vi negre…

Creixen les herbes
on s’alçaven les cel·les
de la cartoixa.
I diuen que, alguns vespres,
s’hi sent el cant dels monjos.

Neu a la serra
i vinyes despullades:
temps de mans balbes,
de vi dins cups i tines
i d’oli a les almàsseres.

Glops de garnatxa
vora la llar encesa,
els padrins xerren:
carlins i fil·loxera,
les veremes piades…

Les flors d’ametlla,
com papallones blanques,
guaiten la vinya.
Al llit de llicorella,
el rierol ja salta.

Plany per Cala Llonga

Del teu areny, en vam fer un paradís
limitat per la mar i les savines.
Tots els nostres somnis adolescents
corrien descalços damunt la sorra.
Gaudíem del bres de totes les ones,
teníem el do de totes les llengües,
fruíem dels sentits a flor de pell.
I, tenyits de sol i amarats de lluna,
crèiem que els temps estaven canviant…

Ara els meus records jeuen sota tones
de ciment, vora la mar ultratjada.

Elogi del triftong

Tant se val si no ho creieu
però us cal estar a l’aguait
i dur el velam amb la guaira
sempre que el canal creueu.
Arreu els aguaitadors
de dia i de nit aguaiten,
fins i tot si els encreueu.
Ho sabreu quan feu la guaita,
si és que mai heu de guaitar
per damunt dels murs d’Alguaire.

Malsons d’un somiatruites malaguanyat

Era un espiadimonis,
algun estiracabells
o potser un escanyapolls
que, alallarg, sobrevolava
girasols caragirats?
L’arrencaqueixals deixava
palplantat, bocabadat.
Bufanúvols galtaplè,
un pescallunes, ullcluc,
gerent d’algun plats-i-olles
i més d’un vetesifils,
resolia trencaclosques
enfilat al parallamps.
I, al bell mig d’un trencacolls,
un arlot lletraferit,
poca-solta, llepafils
i editor de capicues,
encalçava, esmaperdut,
l’inquiet saltamartí
besnét d’escurabutxaques…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!