Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de juny de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (35): Xavi Gutiérrez Riu

Xavier Gutiérrez Riu és natural de l’Aran, on va nàixer el 1971. És historiador, poeta en aranès, bibliotecari i traductor.

* Guardonat amb el 26è “Prèmi Lengua Viua”, que reconeix el treball en la promoció de l’aranès, en el marc de la cursa “Aran per sa Lengua”.
* Ha rebut premis de fidelitat lingüística arreu d’Occitània.
* Ha publicat Bestiauuu! Amàs poetic de bèsties, bestiòtes e bestieses (Conselh Generau d’Aran 2019), que ha estat distribuït a les escoles de la Vall d’Aran.
* Col·laborador de la Direcció General de Política Lingüística en l’elaboració dels textos de les Dictades en linha, l’eina interactiva que té com a objectiu facilitar l’aprenentatge de la llengua occitana en les variants aranesa i referencial.
* El 2018 i el 2019 va escriure una trentena de narracions per a les “dictades”.
* Col·labora amb el concurs del “Mot horaviat” (paraula perduda) que des de fa més de deu anys fomenta l’ús de l’occità aranès en les emissions en aranès de Catalunya Ràdio.
* Juntament amb el creador provençal Rodín Kaufmann, Xavi Gutiérrez va representar la poesia occitana al Seminari de Traducció Poètica a Farrera organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

SEXTINA A LA CARTA

vull llom
vols lluç?
vol ous
vull alls
vol naps
vols ceps?

calen ceps
cal llom
calen naps
cal lluç
calen alls
calen ous

els seus ous
els teus ceps
els alls
el llom
ton lluç
els naps

té naps
té ous
tens lluç
tens ceps
tenc llom
tenc alls

som alls
són naps
sóc llom
són ous
sou ceps
ets lluç

dóna lluç
pren alls
donau ceps
donen naps
dóna ous
pren llom

feis llom i lluç
fa ous i alls
què? naps i ceps

“Oxitònia”,

Bastiram un país nau
damb paraules oxitones,
tà que non mos hèsquen mau
ne damb bombes ne damb hones

non credem enes pistòles
ne tanpòc enes gabiòles,
esborrem es epitafis,
desbastim es cenotafis

non volem cap mès monarca
qu’eth nòste rei: Sent Pançard,
mo’n trufaram dera Parca
e viueram ar azard

aboliram es doctrines,
cremaram es guilhotines,
qu’èm un pòble atalentat
de bistèc e libertat

desarmaram as soldats
e lançaram en abisme
toti es ismes impausats,
servituds, colhonialisme

entà tornar començar,
damb pro temps tà romançar
e soniar un nau avier
qu’entre toti haram a vier

Arren qu’era votz (traducció del poema Només la veu, de Zoraida Burgos)

Esmudit eth vent,
qu’inventam eth silenci, er equilibri.
Arren qu’era votz, eth poèma,
apròpe espacis dubèrti,
acuelh eth temps
—sable que sense pietat
còle e non s’arture—,
arraïtze er instant, tan fragil.
Arren qu’era votz, eth poèma,
deschifre era clau, eth sòni,
eth son pregon des mòrti,
es signes ara escurs dera guardada,
era herida alugada des amants,
eth ròi des bromes
a punta de dia,
es contralums opacs des paisatges
e es lues flotant sus es aigües.
Arren qu’era votz, eth poèma,
dissòlv es tempsi des vèrbs,
somet eth desbrembe.
Eth vèrs que reten enes dits eth gèst,
eth caudheired intacte dera pèth.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!