Poetes catalanes (34): Azucena Moya

Azucena Moya va nàixer a Figueres el 1992. És graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i compta amb un Màster en Estudis Teatrals per la Universitat Autònoma de Barcelona.

* És professora de Hatha Yoga a l’Escola Municipal de dansa de Celrà.
* Conrea la poesia.
* crítica de dansa a diferents mitjans digitals com El Núvol.
* Escriptora i conta-contes, “Fugir només és el principi per sobreviure”, cicle de contes sobre migracions al Museu del Joguet de Catalunya, La Cafeteria la Pau de Figueres i l’escola primària l’Amistat.
* És una creadora artística a partir de lenguatge multidisciplinaris.
* Creació, direcció i producció del projecte “Abans de la nit”, vídeo-dansa poètic. Creació i interpretació de la peça de dansa-poesia “Quan Cau” estrenada al Festival Píndoles,
* És coneguda artísticament com a Azucena Momo, combinació dels seus cognoms.
* Ha estat guardonada amb el premi de narració breu Caterina Albert i el Premi Artistes km0 del Festival Ingràvid d’Art Contemporani 2016.
* Amb L’home del barret va guanyar el premi Miquel Martí i Pol de poesia.
* Ha publicat el poemari «Miopies. Poesia de distàncies curtes» (Edicions Tremendes)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Què hi ha pell endins?
T’escolto respirar en horitzontal.
Closca d’absència maternal,
forat intra-craneal.

Cloc els ulls com la gallina lloca i
pel forat de la cova arrossego els meus dits
per la teva superfície
de carn i
m’enfonso des de dins,
de ple en pous de pigues fosques, sense aigua.

NATURA

Natura, tu que m’acompanyes
deixa’m que m’agafi a les
teves branques.

Deixa’m natura pujar-te la falda,
asseure’m al teu ventre
inflat de criatures màgiques.

D’allà a on viuen les fades vull tornar-te,
perquè de tu, jo vinc de casa.

El cor et reconeix mare,
vull tornar a ser arbre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *