Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Món de cultura,
un bell poble d’alçada,
mai no s’atura.
Per tot esclata,
el son de nostra terra,
espill de gresca.
Fa la dolçaina
reviure tota festa,
també la gralla.
La jota es balla,
un càntic de pagesa,
ben arrelada.
El sac gemega,
per tor arreu ressona,
un so de casa.
Eixa guitarra,
amb mà ben artesana,
que nasqué a casa.
Gresca divina,
amb música nostrada,
que bé s’enlaira.
La nit és nostra,
la gent contenta balla,
de bona gana.
Ben catalana,
amb arrel mallorquina,
també occitana.
Música i parla,
joia valenciana,
que ens agermana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!