Emigdi Subirats i Sebastià

Renada Laura Calmon-Ouillet va nàixer a Sant Pau de Fenollet, Occitània, el 1927. És coneguda literàriament com a Renada-Laura Portet. És una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.

*Conrea els gèneres de poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i l’escrit científic o de recerca en temes com la lingüística, la toponímia o l’onomàstica. És llicenciada en Lletres i Llengües romàniques a la Universitat de Montpeller.
* Ha publicat narracions i poemes a revistes locals i articles de recerca onomàstica catalana.
*Com a poeta, narradora o novel·lista, figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Itàlia, França, Catalunya i Alemanya, com ara Moderne katalanische Erzahlungen / Contes catalans moderns.
* El cineasta-autor Robert Guisset ha fet una pel·lícula-retrat literari titulat Renada’Song dedicada a l’autora el 1991.
* Amb motiu dels seus 90 anys, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre homenatge a la seva trajectòria literària i de compromís.
* El 15 d’octubre de 2017 va rebre el guardó “Memorial Coll de Manrella” a la 39a Trobada Coll de Manrella.
* Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004.
* Guardonada amb la Flor natural als Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà el 1976 per Poemes, així com amb el premi “Ramon Juncosa de narracions curtes 2004”, pel recull Una dona t’escriu. També el premi Vila de Perpinyà de 1981 amb A la recerca d’una memòria, els llocs del Rosselló.

Obra literària

Poesia
* Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada oblit (1992), El cant de la sibil·la (1994), N’Hom. (2017).

Narrativa
*Castell negre (1981); Lettera amorosa (1990), Una dona t’escriu (2005).

Novel·la
*L’escletxa (1986), El metro de Barcelona (1988), Memòries…. (1990), Rigau & Rigaud: un pintor a la cort de la rosa gratacul (2002), El mirall de Duoda, comtessa de Barcelona, duquessa de Septimània (2003), Duoda, comtessa de Barcelona (2008).

Assaig, investigació
*La sardana (1982); A la recerca d’una memòria: els noms de lloc del Rosselló (1985), Els coronells de Perpinyà (1988).

Infantil
*La petita història de Perpinyà. (amb Meritxell Margarit i Torras) (1995).

Teatre
*Guillem de Cabestany o el convidat imprevist (1995), Representat per Companyia Miríade (1995)

Obra en altres llengües
*La viole et l’or: Les amours véritables de Guillem de Cabestany (1996) [francès]

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

La por. El dubte. L’atzar.
Què sabem?
Desvari sense raó.
La màquina dels sentiments?
Rudimentària, sorollosa, indecent,
fàbrica de desesper
tan vana com les bombolletes d’aire
negades en les aigües d’un llac.
Sempre les mateixes emocions.
Les repetim.
I la corretja dels mots
guimba, es desprèn.
Els estralls
són a cada vegada
més considerables.
(Cruixit de paper nyaufat,
la paperera n’és plena…)

Si d’aquests fulls de la meua amargor
se’n fes un recull seguit,
això esdevindria el consum sencer
de la teua absència,
crit agarrat a les pols
que sempre s’emporta el vent
entre cel i terra.”

“Un dia més. El mateix que ahir.
El mateix que tots els altres.
Sense tu.
El cel és d’un blau de plom,
pesat.
El jardí saquejat
per una mala llum boja
que dóna als arbres
un demble de primor, de pobresa.
Hom diria columnes que llisquen
deixant solcs d’amenaces
dins el silenci que ha tornat
on aguaiten uns éssers
fràgilment ocultats
per aquelles columnes d’angúnia.
El teu nom somnia
el teu nom plora
per damunt dels meus llavis.
Una llàgrima, una veritable,
una llàgrima d’infant
espera, amb un plany,
la seua ombra,
promesa estranya de la mort.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!