Emigdi Subirats i Sebastià

Ricard Martínez Pinyol és natural de Tortosa, ciutat on va nàixer el 1959). És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Resideix a Mallorca.
* És poeta.
* Ha publicat sis llibres de poemes,
* La seua obra apareix en diverses antologies.
* Ha traduït en vers Manoel de Barros: Riba del dessemblat (2005).
* Ha publicat dos llibres d’artista: Espais (1995), amb poemes i fotografies, i Interval (1996), Premi a la Creació de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, amb gravats i poemes originals.
* En poesia té publicats: Les aigües secretes (1997), Abelles i Oblit (2007), Anyil, La inspiració i el cadàver, i La verdor i l’absent.
* La vida, la mort i el paisatge de les Terres de l’Ebre són una constant de la seua obra poètica. * L’any 2010 va guanyar amb La inspiració i el cadàver (Ed. Moll), el premi Mallorca de poesia.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

ABELLA

Tu que ets de foc i balles
enfeinada i mel·lífera,
tu que n’ets creatura,
or de les seves llàgrimes:
parla’m del Sol,
aquella ànima en flames.

Torrent de Pareis
Sentir respirar la pedra,
escalar l’ànima de la pedra,
acaronar el desig de la pedra,
beure el nèctar de la pedra,
confondre el cos,
tornar-se pedra
(Amurada, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, editor. 2006)

SENSE RENOU

Sota la lluna, glaçada,
la fondalada torna a reviure
quan el cel de l’univers
tot es concentra
dins la conca futura,
blanca mà teua.
Lentament, lentament,
sense renou
els flocalls, boscos
i camins embolcallen.
Neu sobre neu,
rastres del que ja no hi és
i el que ha callat,
veu de ningú,
d’ales silenci.
Lentament, lentament,
sense renou,
on comencen els instants,
breus, les arestes brillen.

PARA-HI ESMENT

Para-hi esment
a branc i font amollat,
un pa de fils
l’arraïlen en terra
i abscondint-se, saó
poca rega les més fines.

Para-hi esment
a branc i font amollat,
l’abella amb cor de corda,
suau se cabussa
atrafegada
en les més primes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!