Emigdi Subirats i Sebastià

Christelle Enguix Morant va veure la primera llum a París l’anye 1971). Va passar la infantesa i la joventut a la comarca de la Safor d’on provenen els seus pares. Actualment resideix a Arenys de Mar.

* Diplomada en Relacions Laborals a la Universitat de València.
* Fundadora de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.
* Fundadora del grup d’escriptors Saforíssims Societat Literària.
* Autora dels poemaris: L’arbre roig (2007), El cor del minotaure (2009), Tot el blat (2016).
* Guardonada amb: el XXII Certamen de Poesia “Ciutat de Benicarló” 2006, el certamen “Solstici d’Estiu” de Manises i el premi de poesia “Senyoriu Ausiàs March” per la seva obra El cor de minotaure.
* Ha pres part en les antologies poètiques: La necesidad y la esperanza (2015), Els déus no abandonen Antoni (2015), Sexduïts (2014), Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans (2013), Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual (2012), For sale, 50 veus de la terra (2010), i el recull de poemes titulat “Com l’aigua de la nit dins d’una rosa amarga “, a l’antologia “Lletra Valenciana. Antologia de Joves escriptors valencians el 1994.
* Els seus poemes han estat traduïts al romanés, al portugués i al castellà.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

NOMS

Dius el mot aigua i endinses els dits
al cor de l’arena. Pronuncies el mot sal
i t’empolsimes amb pebre negre el vapor
del plat. Adéu, i dintre teu demanes
que es faça etern l’instant.

Insistim a posar noms a les coses; elles,
tanmateix, mai no reconeixen allò
que les anomena.

arribada

I

es desperta la nit sobre les branques
frondoses de l’aire. una pluja fèrtil,
roent, em regalima cames avall.
s’acosta l’hora lluminosa i canten
les campanes com un riu que endevina
la mar. desancorem les mans i el verd
de les ones, l’espurna covada
i la set, la remor dels rellotges i l’arena.
s’unfla el goig com una vela
pels laberints insondables de la carn.
contracció i distensió.
s’eixamplen els camins per on discorre la sang
i la sal, les aigües subterrànies. el cos
inspira la llet atàvica dels estels. és a punt
d’esclatar l’escuma de l’alba, l’alè del plor
primer. la llum absoluta.

II

tot és a punt. les mans alades
i l’anhel, la veu rompuda
i l’aigua, la flama atordida
i el misteri, l’espenta titànica
i els pètals, el ventre il·luminat
i l’aire, l’arrel sagrada
i la llet. tot. tot és a punt.

III

i de sobte, la teua absència
dintre meu.
com extirpar-li el temps
a la música.

IV

per sempre abandones
la intimitat abissal
on habitaves, la còncava plenitud
del turó volcànic. el gust
d’una aigua temperada pel mantell
maternal de la terra.
i per primera volta plores
l’acer esmolat de l’aire.

V

ja no ets branca.
ets arbre.
però busques tota l’aigua
en les meues arrels.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!