Emigdi Subirats i Sebastià

Manel Alonso i Català és natural de Puçol, on va nàixer el 1962. És escriptor, editor i periodista.

* Fundador de la revista L’Aljamia, XIII Premi dels Escriptors a la Difusió, i Lletres Valencianes.
* Fundador de Brosquil Edicions, i director d’editorials com Germania Serveis Gràfics i 7 i Mig, editorial de poesia. Actualment treballa en l’editorial Neopàtria.
* Ha col·laborat en les revistes: Saó, El Temps, Levante, Caràcters, L’Illa, Camacuc, L’Aiguadolç, Daina, Revista Postal, L’Horabaixa, Laberint, Tirant al Blanc, L’Esment, S’Esclop, La Lluna en un Cove, així com en la premsa digital: L’Informatiu, Morvedre.info, Portal del llibre, Diari Gran del Sobiranisme, Sons de Xaloc i El Punt-Avui.
* És autor de diversos llibres infantils. També ha escrit dietaris i novel·les així com reculls de contes i d’articles.
* Ha publicat sis poemaris i dos antologies.
* Alguns dels seus poemes han estat musicats.
* L’any 2015 es va publicar un doble CD que recull gran part dels poemes musicats sota el títol Després vingué la música (Metrònom).
* Part de la seua obra està traduïda al castellà, italià i al basc.
* Ha estat guardonat amb: XXVI Premi Ventura i Gassol: per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges; Certamen de Poesia d’Almussafes (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges; VI Premi de Poesia Francesc Bru (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges; VI Premi de Narrativa Francesc Bru (1997): per al conte Baixant de la Calderona inclòs en el llibre col·lectiu Històries a la llum del cresol; Segon premi de poesia dels XIII Certamen Literari Ciutat de la Vall d’Uixó (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges; Premis Octubre de Poesia de Sant Vicent del Raspeig (1998): Un gest de la memòria; Finalista al I Premi de Narrativa Camp de Morvedre (1999): per la narració Perquè l’amor és un somni editada dins del llibre col·lectiu L’idil·li de les fúries i altres relats; Premi de Narrativa Benvingut Oliver (1999): El carrer dels Bonsais; X Premi Empar de Lanuza de Narrativa Infantil (2000): Caram, quina aventura!; Premi Gorgos de Poesia (2001): Com una òliba; X Premi Samaruc (2002): al millor llibre infantil editat l’any anterior per Caram, quina aventura!; XIII Premi de Poesia Paco Mollà (2008): Correspondència de guerra; XVII Premi Samaruc (2009): al millor llibre infantil editat l’any anterior per Conta’m un conte; X Premi de Poesia Antoni Matutano (2009): Si em parles del desig.; XXVIII Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2018): Les petjades de l’home invisible.

Obra Prolífica

Poesia
* A tu, del viatger estrany (1986); Quaderns de Rafalell (1996). Amb els plànols del record (1994); Oblits, mentides i homenatges (1998); Un gest de la memòria (1999); Elogi de la constància (Divuit anys de poesia a Sagunt, 1982-2000) (2000); Solcs de paraules, antologia de poetes de l’Horta Nord (2000); Com una òliba.Pròleg de Pasqual Mas (2002); Les hores rehabilitades (Antologia 1986-2002) (2002); Correspondència de guerra (2009); Si em parles del desig (2010); Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes (2012)

Novel·la
* La maledicció del silenci (1992); Escola d’estiu (1994); En el mar de les Antilles (1998); Entre les urpes del gat (2018).

Narrativa breu
* Espècies en perill d’extinció (1998), El carrer dels Bonsais; Els somriures de la pena (2011);
L’ombra del bou (2016).

Prosa de no ficció
* Estiu 1987. Dietari (2005); El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta (2008); A mala hora gos no lladra. Dietari de l’1 de gener fins a l’1 d’agost del 2001 (2010); Cròniques des de l’Infern (2013); Puçol en la memòria (2015).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

A Cesc Freixas, príncep de la revolta.

Cauen les persianes del capvespre
en el vell i amable primer món.
Els contenidors de les ciutats
com una sitja inacabable es van omplint
amb les deixalles de la gran botiga.
Pels voltants guaiten individus
sense un compte corrent que els aixoplugue
i amarrant-se la impaciència a la cintura
esperen que marxen els operaris de somriure obscé
per tal de traure els cobert i les tovalles.

Cau la nit en el deprimit tercer món
com una llosa de marbre negre,
com un teló obscur que oculta rialles enfollides,
no hi ha contenidors als pobles,
només clots d’escombraries
on es rebolquen golafres els gossos.
Regna als sembrats impassible
la dissort de la sequera,
la terrible petjada de les plagues.
La fam és un tigre a l’aguait
que no deixarà dormir ningú.
Els cayucos ancorats com balenes a la platja,
atents als seductors cants de les sirenes,
esperen passatgers que vulguen solcar el mar
a la recerca del somni que els aclapara.

*** *** *** *** *** *** *** ***

Em mire i veig un animal fràgil que em retorna la mirada
i amb les mans protegisc el meu nu d’ivori i nacre.

El record d’un encontre em perleja de luxúria el pit,
pacient invoque un cos que em prenga,
que m’arrossegue, que em posseïsca…

–Calla! Deixa que el meu esguard
agombole el desig amb la darrera llum de la vesprada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!