Emigdi Subirats i Sebastià

Un escriptor amb lletra ben divina,
que és molt seguit arreu del continent,
va ser l’autor d’un gran relat “Marina”,
que l’ha llegit bona part del jovent.

Un redactor de novel·la ben fina,
amb l’esperit, un laberint plaent,
un narrador amb excelsa rutina,
ens ha escrit la gran “L’ombra del vent”.

L’àngel jugava, li era de menester,
al cel estava el malaurat presoner,
la boira humida d’un príncep que reposa.

Guions creava, amb gran joia i deler,
sempre buscava que el llegir fos plaer,
ha estat sentida sa mort tan dolorosa.

Plena de llum ja crema la foguera,
el foc d’estiu la joia ens encomana,
esclat de fum, un gran delit impera,
tothom somriu, la festa ens agermana.

Amb el besllum la nit és riallera,
el poble riu la gent és ben ufana,
tot un rum-rum la nostra ànima altera,
el món reviu, fent la revetlla sana.

La cargolada té un exquisit sabor,
al forn cuinada, llueix son bon olor,
arreu es veu com es gaudeix del bany.

Nit somniada, la fosca es fa claror,
gent estimada ens fa sentir millor:
tots celebreu la nit més gran de l’any.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!