Emigdi Subirats i Sebastià

ENS ENTENEM
No sé per què et record

com no record altres coses:
la teva copa, el teu vi.
La teva absència, la teva absenta.
(Els teus cims confitats).

La dansa dels teus llavis

escarlata.

Tens la joia

de tenir-me obsessiva,
d’escoltar parts de mi.
Or només pels meus ulls,
pentura.
Bijuteria pels teus,
potser,
però que jo faig retre.

-M’entens?
Em deix deconstruir

per construir-me
una altra vegada.
Amb les teves mans,
amb les teves espècies,
amb la teva rialla.

A MA MARE

Mans de sal marina, gruixada:
sal de cocó.
Sal de llàgrima caiguda,
la sal de totes dues.

Els peus en remull:
cercam la cloïssa,
el cranc,
l’esca matinera,
pegellides amb llimona.

Som el teu mirall, la teva veu.

Ets el flaire sa
dels teus llençols estesos.
Qui aquieta el ritme
de la meva agitació vital.

Som els acords
que tu no vares aprendre.
La novel·la negra
que no sortí de l’Olivetti.

El teu mirall, la teva veu.

Canells entrellaçats:
la recança.
(L’abraçada més gran del món).
En aquests versos no hi cap
ni un bri d’agror.
Cada lletra és feta de vida,
marinera valenta,
sal de cocó.

XIX
Terra-dona: no envelliràs
i el teu migdia innocent
verd record em deixarà.
Dona, seràs un paper en blanc,
ditada de pols,
ona i lliri d’arenal,
la xocolata d’un croissant.
I aquell colgafocs s’aixeca
per veure’t viure insolentment,
i tu, dolça,
truques el dau.

XLI

Sent el flaire de les caragoles.
Les caragoles que com a violetes.
Les violetes que t’enlairen com si les meves.
Les meves cuixes que com a vinclades.
Vinclades de tant plaer de.
El plaer del moviment com a barques que.
Les barques que neden com a peixos que.
Peixos que broten de la teva boca de.
Boca que beu suc com si.
El suc dolç d’una canya de sucre que llepes amb.
Sucre de llavis de caragola que encanta amb els ulls
perquè.

XXXIV
Falten coses a ciutat…,

falten perquè mai
no les havies hagut de cercar.
Falten mirades, paraules,
rialles, dits
i tomatigueres sembrades a tots els balcons.
Bótes de vi per no tenir pena. Pa dins la taleca
per enganar la fam.
Un cant a l’atzar amb veu poderosa.
I que la metralla americana
rebenti en merda
damunt qui la vulgui llençar.
A ciutat falten figueres i animals
sense collar.
Poesia, magranes, i dàtils confitats.

XLII
A Pau Vadell
M’has de remoure les aigües.
Havien quedat estancades, amic:
pudien.
I ara, parla romaní!
Sigues paraula i paraula,
sigues fosca per veure llum.
No et fiïs d’aquell que no et mira als ulls.
Canta llum d’espelma i estreny els punys.
No siguis pur: vetlla, si cal, tota la nit.
Cerca cornets a dins cocons fins que els sentits
et deixin reconèixer-los.
Espolsa’t les lleganyes i assolella la flassada,
torna terra i dona,
esguarda la darrera pell de la rialla
d’atzagaia,
amb vestit roig i traveta premeditada.
Set i set fa estiu, no vulguis
marcar marjades.
Sigues la força del riu que se’n du allò que sobra.

XLV
El plaer de néixer
no és néixer de plaer.
Ningú no neix, et neixen.
No mors, et moren.
Si creixes, és perquè en tens ganes.
Si et creixen, ja l’has feta.
A poc a poc, tira tira,
-paraula de padrí-,
fins que arribis als trenta
i paguis l’entrada al parc
d’atraccions.
Pugis a la muntanya d’USA
i s’encongeixi el món,
o els ulls s’engrandeixin.
I et donin d’alta a la seguretat social.
La IL·LUMINACIÓ: paga la pena, per arribar aquí?
És en aquest punt que et moren, quan entres a la consulta
del psicòleg.
És clar que no paga la pena,
per arribar al psicòleg.
Què et pensaves?
No pugis a la muntanya
si no és feta de terra, pedra i vent.
No paguis l’entrada, no acotis el cap.
Més enllà del gust que passis de viure
no hi vulguis arribar.
Per desnéixer amb gust,
per cantar un JOC FORA.

L’ANELL

Un altre món és possible.
Gira la maleïda roda blanca.
Comença el viatge instructiu.
Gira l’anell:
ve de la mà obscura i temptadora,
ve del dit més prim i encisador.
Del dit iniciador
i mort de gana.
Un altre món és possible.
Confiança.
Possessió primera.
Domini absolut.
La mà insisteix amb el repte.
Sobrevola els gestos de la pell
i furta, per fi,
la innocència.
Gira la roda:
S’acaba la primera fita alliçonadora.
Arriba a port la mà sadolla i delitosa.
Era el repte d’avui.
Un altre món és possible.