Emigdi Subirats i Sebastià

Feliu Formosa i Torres va nàixer a Sabadell el 1934. És un traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor.

* Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) on va destacar pels seus treballs sobre la germanística.
* Ha traduït llibres per a l’Editorial Seix Barral, Lumen i Aymà.
* Ha elaborat diccionaris per a l’Editorial Salvat.
* Va col·laborar en la redacció d’articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana.
* Va ser professor durant 25 anys a l’Institut del Teatre de Terrassa
* Va ser degà de la Institució de les Lletres Catalanes.
* Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)
* Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1988.
*Premi Nacional de les lletres catalanes de 2005.
* Ha traduït més de cent llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d’altres.
* Ha rebut nombrosos guardons literaris: Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977), Crítica Serra d’Or de memòries per El present vulnerable (1980), Ciutat de Palma – Joan Alcover de Poesia en Català, amb Joan Casas i Fuster, per Amb efecte (1986), Lletra d’Or per Semblança (1987), Nacional a l’Obra d’un Traductor (1994); Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre (2005); Nacional de Teatre per Una dedicació fidel, rica i completa al teatre català (2007); Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006): Friedrich Friedrich-Gundolf-Preis a la difusió de la cultura alemanya a l’estranger, concedit per l’Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011);

Obra prolífica

Poesia
* Albes breus a les mans (1973), Llibre de les meditacions (1973), Raval (1975), Cançoner (1976), Llibre dels viatges (1978), Si tot és dintre (1980), Semblança (1986), Amb efecte (1987), Pols al retrovisor (1989), La campana de vidre (1991), Impasse (1992), Per Puck (1992), Al llarg de tota una impaciència (1994), Immediacions. (2000), Cap claredat no dorm (2001), Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (2004), Centre de brevetat (2006), La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila (2009), Papallona de l’ombra (2018).

Teatre
* L’encens i la carn (1968), Cel·la 44 (1970), El miracle de la vaca cega Autobiografia (1978), El present vulnerable (1979), A contratemps (2005), El somriure de l’atzar: Diaris II (2005), Sala de miralls (2012), Sense nostàlgia (2015), El temps robat. Diaris, (2019).

Assaig
* Per una acció teatral (1970)

Narrativa
* Les nits del Llamp (1996).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

El teu cos

El teu cos ondulant
al contrallum del pub.
El teu ble de cabells
damunt la cella ampla.

El teu pòmul on hi ha
la clau de l’harmonia.

Els teus cabells on caben
mil afirmacions.
Els teus llavis al centre
del goig i el desesper.

El teu gest displicent
que amaga la revolta.

Els teus ulls trangressors
al carrer de la joia.

TOT ALLÒ QUE DIEM

Tot allò que diem
ha estat dit per un altre.
Ho sabíem de sempre.
A cada pas que fem,
se’ns oblida l’ofici
i cada vers ens sobta,
tot i tenir-lo dintre.
El secret és saber-ho,
talment com quan sentim
des de llocs oposats
el galop dels cavalls
per les rieres seques.
Aleshores cal prémer
(dins la vall plena d’ecos)
el llibre ben obert
contra la pana: un llamp
es clavà al cor cremat
del vidre …, confirmem.

POEMA D’AMOR

No semblis disponible; sigues lliure,
o estigues disponible per ser lliure.
Malgrat que la gent pugui imaginar-te
en llocs imaginaris, i a mi en d’altres
(mai no sabrem si els fan coexistir),
¿qui podrà endevinar com t’acompanyo
i m’acompanyes? Només ho sabem
tu i jo a partir d’allò que és impossible.
Fixa’t que aquella por de no passar
dels fets quotidians al vers rotund
desapareix quan ets tu qui ho inspira.
Sé que això ho fa l’edat, les diferències
que consigna el quadern per a ningú.
Però també, com un adolescent,
sé que en llegir-me, et reconeixeràs.
Per això busco el llenguatge més útil
que em permet expressar una espera inútil,
però que, malgrat tot, és una espera.
Val més això que res. ¿Guardes les cartes?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!