Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

16 de juny de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (23): Roc Casagran

Roc Casagran i Casañas va nàixer a Sabadell el 1980. És professor i escriptor, especialitzat en poesia i novel·la. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa de professor de llengua i literatura a l’Escola Sant Nicolau.

* Ha publicat els poemaris: Els carrers de les fàbriques, Trènicament trennificats, Després de Sarajevo i L’ombra queixalada.
* És un rapsoda habitual en certàmens arreu dels Països Catalans, de vegades acompanyat pel cantautor Cesk Freixas.
* En narrativa, ha publicat Camí d’Ítaca (2006), escrit conjuntament amb Oleguer Presas, així com les novel·les Austràlia (2007), Un ós panda al pas zebra (2011), Ara que estem junts (2012) i una revisió del Llibre de les bèsties de Ramon Llull ( 2015). El 2016 publicà la novel·la L’amor fora del mapa.
* Ha estat membre del consell de redacció de la revista sociocultural sabadellenca Ordint la trama (2001-2009). Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com Ràdio Castellar, Ràdio Sabadell, Catalunya Ràdio.
* És membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.
* És un activista independentista.
* Ha rebut els guardons: Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat per Els carrers de les fàbriques (2001); Miquel Àngel Riera de poesia per Després de Sarajevo (2004); Ciutat de Tarragona – Josep Pin i Soler de narrativa per Austràlia (2007); Premi de Poesia Parc Taulí per L’ombra queixalada (2010)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

No nem pas bé

No ‘nem pas bé. Tenim tots els camins
embarrancats, la llengua, segrestada,
els llops mosseguen les flors dels jardins,
carronyaires diversos fan estada

als nostres nius, i emplenem intestins
d’enemics tàcits, bufa una ventada
que és fressa bèl·lica, que tomba els pins
i el roure mil·lenari que si bada

perdrà l’arrel i el nom i el lloc i el vent
que l’acarona. Pots fer parapets,
mostrar un enuig de foll irreverent,

prometre guerra brandant ganivets,
p’rò fet i fet sols murmures amén
i t’entretens gargotejant sonets.

Inventari

Un bambú mort,
un potos verd maquíssim,
les floridures del pa bimbo que no gasto,
iogurts del Mercadona,
el cossi de la roba bruta,
un quadre per penjar,
la pols com de l’oest per totes bandes,
la llista de la compra
i la de les feines pendents,
el desordre ordenat de l’escriptori,
el rumiar pesat de la nevera,
noves i velles ràdios,
productes de neteja a mitges,
capses de medicines caducades,
la recepta anual de la felicitat,
coixins diversos,
llençols esgroguissats,
taques de vi a les estovalles,
totes les copes
menys la que es va trencar,
llibres per si de cas per tot arreu,
també al bidet, que mai se sap,
calaixos-cementiri –
rellotges sense piles,
claus que no són d’enlloc,
recordatoris amb creu i colom,
entrades de cinema,
el passaport d’aquell país estrany,
retalls de premsa,
notes a l’aire amb mala lletra-,
una mà per tancar el calaix,
dos peus per als mitjons gastats,
camises, draps i tovalloles,
el poema del néixer que em va fer mon pare,
el xerricar del bloc de pisos,
el celobert per fer-me el lúgubre,
gots a la pica,
les olles van descalces i els pobres també,
la bombeta del rebedor tartamudeja,
la del lavabo no,
i a sota hi té un mirall que em mira de matí,
les sabatilles,
encara algun fantasma arran de porta
i no el deixo passar,
factures que no entenc,
papers del banc,
l’ordinador, la tele
i les tecnologies del dimoni,
el llit dels convidats,
i el meu,
i tu dormint-hi,
omplint tota la casa,
que te’m carregues l’inventari,
que tot allò que he dit es queda curt:
ara hi ets tu, no em cal res més sinó estimar-te.

POEMA DE NADAL

Enfilat a la cadira
i al voltant d’aquesta taula
ara que tothom em mira
trio prendre la paraula.

Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.

I també per un record
que escalfi com flama i brasa
a qui li falli la sort
o hagi de ser lluny de casa.

I brindo per l’esperança
d’anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s’atança
i us desitjo un bon Nadal.

TOT VA BÉ (I ÉS DE NIT)

De vegades és de nit i el món actua
com ha d’actuar el món. Passen pocs cotxes,
la nevera rumia, el cel és fosc,
els fanals il·luminen perquè sí,
un vell s’ofega, hi ha metges que fan guàrdia,
Romeo somia trist en Julieta,
estudiants mediocres estudien
a darrera hora, passa el camió
d’escombriaires verds, tanquen els bars,
dos exdesconeguts copulen àvids,
les rates es parteixen les deixalles,
un dorm en un caixer, un avi s’aixeca
i va a pixar, no hi ha cues al peatge,
bufa un vent fràgil, els despertadors
passen l’estona i fan temps en silenci,
la lluna curra, hi ha roba als terrats
i una tele apagada al menjador.
De vegades és de nit i el món actua
com ha d’actuar el món. I jo no dormo.
Jo t’imagino de totes les formes
que es pot imaginar si s’imagina

FEM COM SI NO SABÉSSIM EL FINAL (DEL CONTE)?

Un dia serem vells i darem nous als nens,
i potser Benidorm ens semblarà millor,
qui sap si a mig matí farem cap a les obres,
tal vegada un gosset ens donarà l’afecte.
Uns quants dies més tard canviarem de barri,
i cultivarem malves als pisos de la caixa,
estirarem la pota, i anirem de viatge
de bracet amb la dama aquella de la dalla.
Després vindrà la pols que jeu sobre la pols,
també la desmemòria i l’oblit absolut,
no hi haurà cap poema que mai hagi existit,
solament un silenci cridant en el no-res.
Roc Casagran
2|2
¿Per què no aprofitem una mica la tarda
i sortim a fer el volt i em dius coses boniques
i ens partim una orxata i fem com els infants
que fan que encara es creuen que els reis no són els pares?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!