Teresa Colom i Pich va nàixer a la Seu d’Urgell el 1973. resideix a Andorra. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, va dirigir la seua carrera professional cap al camp de les finances. És una de les principals escriptores andorranes actuals.
* Va formar part del grup Donzelles de l’any 2000.
* Ha estat articulista al Diari d’Andorra.
* És una rapsoda habitual en festivals poètics internacionals.
* És la Comissària de la Setmana de la poesia de Barcelona.
* Ha escrit l’obra de caire econòmic: La moneda única, Banc Internacional – Banca Mora (amb Jaime Calderón).
* Va estrenar el muntatge poeticoteatral 32 vidres, dirigit per Pere Planella el 2010.
* En narrativa ha publicat La senyoreta Keaton i altres bèsties (2015).
* Guardons literaris: Premi del Concurs de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra (2000), Premi Grandalla de Poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra (2000), Talent FNAC per On tot és vidre (2009), Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per La senyoreta Keaton i altres bèsties (2016).
Obra poètica
* Com mesos de juny (2001), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005), On tot és vidre (2009), La meva mare es preguntava per la mort (2012).
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
Calia un cos
Calia un cos, com l’urna per a les cendres
perquè no es dispersessin,
perquè no es fonguessin amb les cendres dels mars, dels arbres,
dels altres.
Perquè quan la mà anés a tocar hi hagués la mà
i fos d’algú.
Perquè els vius no fossin els morts
i els morts haguessin existit.
Perquè no es pogués optar per no ser res.
Perquè en la foscor la mirada anés cap a fora
i a fora hi hagués terra i estrelles.
Calia un cos però per a contenir no sé què.
La lluna i la primavera
no escrivim sobre la mort només sobre la vida
els morts no escriuen
com tampoc el pollastre que ara és a la cassola
coneixia la recepta
vers rere vers escric sobre la vida
ho podria fer sobre la lluna els ocells o la primavera
però amb el terra el cel i els dies que vindran conformo una capsa
i quan els ocells la primavera o els plaers
aconsegueixen distreure’m
encara que siguin musa de poetes
trio no escriure
Puntades
a la meva mare
un dia et llegiré a la vora d’uns pantalons
que ja no em poso
a tu que m’escrius notes als pots
de salsa de tomàquet
tancats al bany maria
on m’hi detalles els ingredients
un dia t’hi llegiré
darrere tantes coses senzilles
hi ha el teu temps
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!