Poetes catalanes (12): Vinyet Panyella

Vinyet Panyella i Balcells va nàixer a Sitges el 1954). Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1977) i diplomada en biblioteconomia (1975).

* És escriptora, gestora cultural i curadora d’exposicions.
* Es dedica a l’escriptura, la recerca, les arts i la poesia.
* Tira endavant el bellíssim bloc poètic Quaderns de terramar.
* Autora d’un dels universos poètics de més pes de la literatura catalana.https://quaderndeterramar.wordpress.com/category/els-meus-poemes/

Obra prolífica

Narrativa infantil
* El Drac i la Menuda (2003), L’Estrella i el Mar : conte de reis (2003), Petita història de Santiago Rusiñol (2008), Petita història de Ramon Casas. Il·lustracions de Pilarín Bayés. (2017)

Poesia
*Memorial de platges (1993), Les ales del buit (1997), Jardí d’ambre (1998), Miralls de marbre (2000), Quintet de l’Havana : un homenatge a Alejo Carpentier (2001), Dins del cercle d’Orfeu (2004), Taller Cézanne (2009). English version by Sam Abrams. Exposició antològica. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, Aprenent a mirar, Sang presa (2011),On life and shadows, La mar que se m’enduu

Estudis, assaigs, biografies

*Claudi Mas i Jornet, poeta i ciutadà (1981), Epistolari del Cau Ferrat (1889-1930) (1981),
Joa quim Budesca (1985), J.V. Foix : 1918 i la idea catalana (1989), Àlbum Foix: una successió d’instants (1990), Ángeles Santos (1992), Cronologia del Noucentisme: una eina (1996), Joaquim Sunyer (1997), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999), Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979) : entre les avantguardes i l’humanisme (2000), Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada) (2000), El sembrador : biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (2002), Santiago Rusiñol : el caminant de la terra (2003), Recull de motius de la Vila de Sitges (s. XVI-XX). (2005), El Sitges noucentista i la Festa de la Poesia 1918 (2007), Miquel Utrillo i les Arts (2009), Santiago Rusiñol: la campanya de Poblet de 1889. (2012), Itinerari Maricel Integral. Un passeig pel Maricel de Charles Deering i Miquel Utrillo (1909-1921) (2018).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Memorial de platges

EUCALIPTUS
La solitud de marbres i voreres
deixa sentir més forta la basarda
dels túnels negres.
Les rodes, implacables, acompassen
el trànsit del temps cap a la fosca.
Neguit que, voraç, a engrunes em devores
els lleus brins d’esperança,
el record de la ginesta
i l’or dels dies de l’estiu,
permet que senti l’olor de l’eucaliptus,
d’aquestes branques primerenques, fràgils
com el vidre que dringava vora el foc!
Que el perfum suau i persistent de l’eucaliptus
m’allunyi la tristesa, el temps tancat,
i m’apropi al presagi del bon temps,
de la florida joia que, potser, m’aguarda.

PUNT DE CREU
Em miren d’esquitllentes, xiuxiuegen.
Els brillen ulls menuts darrere les escletxes.
Escolto la remor sibilant que talla l’aire.
Creuen, imbècils, en la fidel espera
que després disfressaran d’heroïcitat.
Faig i desfaig tapís de punt de creu
només per aturar el pas dels dies,
l’inici del final, el del retrobament
que em portarà a envellir, a morir en vida.

Jardí d’ambre

L’ACRÒBATA
Li cal trobar un espai, la cambra pròpia,
amb desordre de llibres i papers
i els esborranys perduts per les ciutats.
Al fil de mitja vida, necessita
aprendre l’equilibri de l’acròbata:
el cos tensat a frec del precipici,
transeünt de tenebres cada volta
que es llença dins del buit, per enllaçar
un braç que, sap, l’espera a l’altre extrem.

INSOMNI
M’enyoro de la pols. Em voldria enyorar
dels plàtans de l’Eixample,
de l’alta arquitectura d’ombra fresca.
M’enyoro de la pols, del regust de l’argila
del vent amarg, del torb i de la pluja.
M’envolta el glaç, brillant,
entre camins de l’erm que condueixen
vers les frondoses voltes de la fosca.

En companyia d’ombres
Per a Miquel Ruiz Avilés

Tu, entre el sembrat i les ombres,
o ets l’ombra arrecerada a l’escuma dels dies?
Neu i arena,
fangar i asfalt,
conreu, rostoll, arbreda,
paviment recobert de fulles de tardor,
paisatge estricte.

Camallarg, ben cofat,
o arrodonit per l’ull irònic de la càmara,
¿què hi fas projectat sobre els murs d’una església barroca
al caire dels poemes
que acompanyen el ròssec de les nostres paraules?
– Sóc com vosaltres i, entre vosaltres, sóc
ens has dit amb un punt de remuc, enuig i vehemència.
¿O us heu cregut que us abandonaria,
orfes d’una existència en múltiples paisatges,
aiguabarreig de somnis
i l’osmosi incessant de vida i versemblança?

Un cor que batega i que t’esguarda
prosegueix el decurs de tantes ombres
vivint únicament en el poema.

També l’Illa dels morts ens ve a trobar arreu.
A Sant Michele la laguna és fosca.
Horabaixa, al portal de can Miró,
l’aigua és somort mirall de tots els blancs,
blocs de ciment empresonant xiprers.
A dins, gossos en blau udolen,
fúria rogenca i grocs,
neden les sípies morades amniòtiques.
Reposo davant de l’home que pinta la ciutat
i una perduda em fibla la sentida.
Tota jo seré dolor des d’ara.
Calla gent i ningú no em diu res
mentre tu enfiles la ruta de Caront.
De Sang presa (2011)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *