Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

5 de juny de 2020
0 comentaris

100 haikus envers un poble (5)

Als anys setanta,
la terra no donava
ja prou per viure.

Nostra horta verda,
aquella fèrtil terra
molt s’alterava.

La gent pagesa,
la fàbrica oferia
un sou més digne.

La japonesa,
va ser la pionera
amb cremallera.

Una alemanya,
va fer espai al darrera
acolorida.

Gran bassa d’aigua,
amb rica fauna i flora,
es protegia.

El paisatge,
ja no té la bellesa
ni la puresa.

Tothom s’ocupa,
compromís amb l’empresa
anys de certesa.

El temps ja passa,
la química ens arriba,
i molts emplea.

De nom Baix Ebre,
el polígon d’un poble,
d’una comarca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!