100 haikus envers un poble (5)

Als anys setanta,
la terra no donava
ja prou per viure.

Nostra horta verda,
aquella fèrtil terra
molt s’alterava.

La gent pagesa,
la fàbrica oferia
un sou més digne.

La japonesa,
va ser la pionera
amb cremallera.

Una alemanya,
va fer espai al darrera
acolorida.

Gran bassa d’aigua,
amb rica fauna i flora,
es protegia.

El paisatge,
ja no té la bellesa
ni la puresa.

Tothom s’ocupa,
compromís amb l’empresa
anys de certesa.

El temps ja passa,
la química ens arriba,
i molts emplea.

De nom Baix Ebre,
el polígon d’un poble,
d’una comarca.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *