Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

3 de juny de 2020
0 comentaris

Poetes catalanes (10): Anna Cinzia Paolucci

Anna Cinzia Paolucci va nàixer a la regió italiana de la Ligúria el 1965. Es va traslladar a l’Alguer, ciutat en la qual va aprendre la varietat algueresa de la llengua catalana. De fet, ha agafat el català com a vehicle de producció literària, tot i que també escriu en sard i en italià.

* És una poeta prolífica, que realitza nombrosos càntics a la natura, a Sardenya, a la marina i a l’amor.
* És una activa blocaire que tira endavant el bloc “Poemes des de l’Alguer” des de 2006, en el qual podem trobar bona part de la seua àmplia producció poètica.
* És una rapsoda brillant i activa, podem trobar molts dels seus poemes en youtubes i escoltar-los de la seua pròpia veu.
* Se’ns descobreix com a bona coneixedora de la llengua catalana estàndard. Combina a a perfecció l’ús de la parla local algueresa amb expressions més acadèmiques.
* L’any 2019 el podem considerar com el del seu veritable esclat poètic. Al mes de juny va guanyar una menció al premi de poesia sarda “Antoni Andria Cucca” amb el poema “Lo perfum del raïm fraula”- Al juliol el poema “Les tues mans”, dedicat al seu pare, que va guanyar el premi del concurs de poesia de Berchidda, aconsegueix el segon lloc al ptrmi rn llrnhus lovsl fr pordis dstfs “Don Baignu Veldi la piú alta poesia” de Tempio Pausània. Al setembre, va obtenir una menció al concurs de poesia sarda “Tiu Finu” de Romana amb la poesia “Syrinx”, així com una menció al concurs nacional de poesia de llengües minoritàries “Medránze in poejia”, organitzat per l’institut cultural ladí de Cortina d’Ampezzo amb la poesia “La mort m’aparten”. Aquest mateix mes es va emportar el premi de poesia Rafael Sari 2019 amb le poema ”Rosa d’hinvern’. A l’octubre va rebre una menció a Neonell al premi de poesia “Barigadu” amb el poema “Lo respir ja és cant”, dedicat a la seua coral “Lo Frointuni”, dirigida pel mestre Francesc Scognamillo. Continuen els èxits poètics al mes de novembre quan s’emportà el primer premi de Bortigali “A pes de santu padre” amb el poema “Cave canem” i una menció al premi de poesia “CES” de Nuoro amb el tema Sardenya: terra per viure i bellesa per protegir.
* Aquest any 2020, en motiu del dia internacional de la poesia, hauria d’haver presentat la seua primera antologia de poemes en alguerès amb traducció a l’italià, “S’alçarà encara la lluna”, publicat per Edicions de l’Alguer, que ha estat ajornada a ausa del Covid19.
* Ha pres part en les antologies: “Donzelles de l’any 2000: Antologia de dones poetes dels Països Catalans” i “La tercera illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013)” (2013).
* Trobem obra seua a llibres vinculats a les Terres de l’Ebre com: “La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català” (2008), “Totes les baranes dels teu dits” (2009), “Totes les sortides dignes” (2010).
* La seua obra va ser recitada a “I lunedì con la poesia” de Pere Lluís Alvau, a l’abril de 2008.
* Participa activament en la vida cultural algueresa com a membre de la Coral “Lo Frontoni”.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

A la meva illa

Un jardí preciós la meva illa
la quietud i el perfum selvatge
d’un entorn tancat que brilla
un sol que pinta d’or el paisatge.

Memòries d’antiga gent gronxades
en el vent de maestral com un estel
que no siguin oblidades
i per sempre reflectides al mirall del cel.

Dins el cor d’aquesta serra
ploren padres de soledat
la veu de boca de la terra
desperta l’íntima veu de llibertat.

Miro amb respecte aquest encant
el seu cos generós d’herba blonda
amb l’ull curiós d’un enfant
llum d’esperança dins la calma de l’onda.

Pels camps a la tarda

Pels camps a la tarda
sota el cel viola
es difon la pau.
Canten els grills entre els meus cabells
dins l’hora beata del silenci.
Quina dolcesa el trepig
de les fulles sobre el cor…
la brisa que frega la pell
després d’haver esfullat pètals de flors.
Perles de suor dins la humitat de l’aire
fan pessigolles al meu esperit
i cauen gota a gota
tocant fils d’herba.
Pels camps a la tarda
es calma la terra inflamada,
la nit escampa els seus perfums
i encén la lluna dins els meus ulls.

Les tues mans

Tot era al propi lloc, salvo que tu.
Era l’estiu i lo froment onejava lleuger en els camps,
lo gra dorat era prompt per ésser posat al reparo.
Les arbres regalaven fruits,
l’hort en flor reposava sota l’ombra del llorer perfumat.

Tu reposaves a l’hospital,
me demenaves dels tous estimats, de los fruits de la morera,
si les pomates eren madures.
Jo te dieva de la nostra casa a la muntanyeta,
pobre, tendre cor malalt…

Tot era al propi lloc, salvo que mi mateixa.
Era l’atunjo i el bosc era una eufòria de colors,
les castanyes eren a terra, ulls marrons oberts al cel.
Les ginestres regalaven grogues poesies,
l’hort no emprat, reposava sota les branques despullades de la pomera.

Tu no has vist més los meus ulls, los tous estimats,
ni manco les pomates vermelles, les mores,
de les tues roses han restat solament les espines.
L’octubre t’ha empresonat als núvols,
en els colors del bosc.

Tot era al propri lloc, salvo que nosaltres.
De l’hospital sem baixats al país al mig de la vall
en un sèguit dens com riu de llàgrimes.
Les tues mans regalaven fruits a la mia vida,
ara en los meus ulls solament somnis de paper.

Tot és al propi lloc pare meu,
són passats tants anys d’aquell dia,
octubre me regala encara los tous somriures en les postes del sol,
trèmits a l’esquena i demés les espines en el cor
d’una rosa en l’hort en pregària.

Els colors del capvespre

Paraules es rompen com onades
sobre el cantell del preci s cilindre.
Llavis murmuren colors al metall vibrant.
Notes efímeres com núvols d’estiu
sobre el pentagrama del capvespre
aletegen dins l’aire com ocells de plata.
Dits harmònics regalen màgia al verb del mar.
Estimar pareix doncs possible
quan truca al cor l’últim raig de sol.

DES DEL MEU TROS DE CEL NEGRE

No tinguis por!
T’estimaré encara més
des del meu tros de cel negre.

Et miraré a distància
amagada pels núvols
com un gran ull de foc.

En el perfum del silenci
escoltaré amb atenció
els teus íntims desigs.

Ja ho sé que no puc
llençar-te les meves mans
i besar els teus llavis…

Però no tinguis por!
T’estimaré sempre
des del meu tros de cel negre!

(De Donzelles de l’any 2000, Ed. Mediterrània, 2013)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!