Poetes catalanes (8): Montse Boldú

Montse Boldú i Mayor és nascuda a Tortosa. Va estudiar magisteri i treballa com a professora a l’Escola dels Reguers, que pertany a la ZER (Zona Escolar Rural) Mont Caro, conjuntament amb les escoles del Raval de Crist i d’Alfara de Carles.

* És una poeta molt lírica, a més d’una excel·lent rapsoda.
* Fa ús del fet poètic habitualment en la seua faceta docent.
* Ha estat guardonada amb el premi Sant Antoni del Perelló (2016), Versos que trenquen reixes de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (2017), Llibres per la República (2018), Escales que pugen al cel al Mas de Marberans (2018) amb “Muntanyes de poesia”, Poesia Eròtica d’Olot amd Dona de pell fàcil, i Lluís del Montsià a La Ràpita (2019).
ontserrat Boldú i Mayor, nascuda a Tortosa, és mestra.
* Fa un viatge entre l’erotisme i la perfecció tècnica que dona com a fruit uns poemes vibrants, preparats per a la recitació. La paraula és la gran protagonista d’un escenari basat en la musicalitat i l’ideal humanista, que enllaça tota mena de sentiments. Aquesta mestra reguerenca s’apassiona amb el fet poètic, que esdevé el seu propi altaveu de millora social.
* Transmet a la perfecció la idea de la poètica del jo, quan la pròpia autora es posa en el lloc del protagonista.
* Creu en la poesia com una eina social, on la veu de dona ha de prendre protagonisme tostemps.
* També ha publicat històries de caire infantil com “El gripau Estanislau i altres poemes” o “La rana Sebastiana”, i Totsomun i El calaix de les preguntes (2018).
* Conta contes infantils al programa “Aquí rimo, aquí endevino” del Canal 21.
* Compagina la seua afició literària amb la fotografia.
* Ha exposat en solitari a Tortosa “Passions a flor de pell”, i en diverses exposicions col·lectives arreu del país.

OBRA:
* Ha publicat els poemaris: “Vestit de flors per a una dona”.
* Ha inclòs poemes en les darreres antologies de Poetes de l’Ebre, en la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, i en el recull Versos contra la violència.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

VINE AMB UN VERS

Vine amb un vers tendre al límit dels llavis,
d’aquells que escriuen només vells poetes.
Si avui enyoro un poema d’amor
és perquè el vent s’ha fet llop i, a bufades,
s’ha endut la palla que em feia de casa.
M’ha trobat la nit tan desabrigada!
Què en sé del sostre que els estels t’amaga,
de la finestra que deixes tancada?
Com deu ser de dolç un bes teu a l’albada…

LLENÇOLS LLIURES

Conxorxa amb el vent
t’ha fet llençol lliure:
Llençol insubmís
que vola en estol.
Benvingut, oratge!
Amada bufada.
Apreciat cicló.
Adéu, a la pinça
arrapada al fil
d’estendre misèries.
Adéu, al terrat
que et feia de pista
de ball de bastons.
Adéu, ballarins
que abuseu del mambo
i amb passos maldestres
trepitgeu els peus.
En cada pedaç
dansa una estelada
i amb cada bugada
guanyem un llençol!

DIGUEU-LOS, MESTRA
Recull d’aportacions d’alumnes de 6 i 7 anys, xiquets i xiquetes que van arribar a l’escola colpits pel que havien vist i sentit, com a conseqüència de la violpencia que va tenir lloc el dia 1 d’octubre de 2017, el dia del referèndum de Catalunya.

Digueu-los, mestra, als que peguen,
que vinguen a la nostra escola,
que potser ells, al seu poble, d’escola no n’hi tenen.
Que vinguen, que nosaltres
des de ben menuts ja hem après
que la violència només porta pena,
que no arregla res,
que no té més raó el qui més fort colpeja.
Que vinguen, mestra, que els ensenyarem
a saber escotlar, a entendre’s parlant,
a triar i votar, a treballar en grup,
a perdre i guanyar,
a compartir coses i a col·laborar.
Digueu-los, mestra, que tenim malsons,
que no ho entenem,
que no tenen dret a venir a fer-nos mal,
que estem enfadats,
que hem vist sang i empentes,
que ens han fet patir,
que han pegat als iaios,
i als nostres veïns,
Que entenguen que això no ho pensem consentir!
I digueu-los, mestra, si cal, cantant fort
perquè el clam arreu es puga escoltar,
que nosaltres, a casa mpostra.
som i serem gent de pau!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *